TORNA EL BLOC ROCK « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Un cop celebrada la final del Concurs-Festival Rock Penat a Vila-real, per seguir amb la música en la nostra llengua, aplega a Castelló el ja clàssic BLOC ROCK, el concert organitzat pel BLOC JOVE amb motiu de les festes de Magdalena i que enguany es troba en la seua dècima edició.

En aquest concert tocarà Malnom, el grup guanyador del Rock Penat, entre altres formacions com Aspencat i Agraviats, que entraran a formar part d’aquestos deu anys d’història que està previst es transformaran en un recopilatori dels cartells de tota aquesta dècada de música en valencià i que seran publicats ben aviat.

Si voleu gaudir de la festa amb bona companyia i encara millor música no ho dubteu més i passeu-vos pel concert que des del BLOC JOVE s’organitzarà aquest divendres, 12 de març, a partir de les 23:00, al carrer de Sant Fèlix de Castelló i que el BLOC ROCK no pare!
9 de març de 2010

DONES (TREBALLADORES) EN CRISI « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

En la situació de crisi global en que ens trobem el paper de la dona esdevé més important que mai ara que aquest col·lectiu, juntament amb el jovent, és el que més pateix la davallada econòmica. Quan les llistes d’aturats no paren de créixer, son les dones les que més pateixen la precarietat laboral, les diferències salarials s’incrementen o, simplement, és ara quan abans perden la feina, sobretot si son dones joves o estan embarassades i, clar, a menys sou també reben menors prestacions.

Però aquest any, encara que les adversitats siguen majors també ho ha de ser l’esforç conjunt de tota la societat, no és pas casualitat que els orígens de la Diada Internacional de la Dona o, millor dit, del Dia de la Dona Treballadora, estiguen estretament relacionats amb la lluita per la dignitat i la igualtat laborals als inicis de la Revolució Industrial.

El 8 de març s’ha inspirat en mobilitzacions que han esdevingut clau en el camp dels drets laborals, com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, o en altres més desgraciats com l’incendií de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el 25 de març de 1911, on van morir 142 obreres que havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions de treball.

Entre tots i totes hem d’acabar amb les diferències salarials, les limitacions que posen certes empreses en l’ascens professional o amb la conciliació familiar i tantes altres coses més que vivim en la nostra quotidianitat i que, de vegades, estan socialment acceptades o passen desapercebudes per a la major part del públic. Pel progrés de la nostra societat en peu d’igualtat, volem un País lliure, amb dones lliures!
9 de març de 2010

ÈXIT DEL SEGON CONCURS-FESTIVAL ROCK PENAT « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Després de créixer en molts aspectes, com l’abast territorial, fins arribar al conjunt de les Comarques del Nord (província de Castelló), també en la quantitat i la qualitat dels participants i de doblar els premis respecte a l’anterior edició, arribant fins als 1.000€ en premis, es confirma l’èxit del segon Concurs- Festival Rock Penat.

Un cop celebrades les eliminatòries d’Onda i Benicàssim, ja son centenars les persones que han pogut gaudir dels concerts i que anit van omplir la Sala Japan de Vila-real, en la final d’aquest concurs musical organitzat pel BLOC JOVE.

Amb el bon resultat del Concurs-Festival Rock Penat hem aconseguit demostrar que la música en valencià està de moda, té un públic i que també pot ser comercial, convertint-se així en una manera molt digna de començar una carrera professional per als autors locals.

Aquest camí i aquest esforç ens ha dut a la final celebrada aquest passat dissabte, 6 de març a la Sala Japan, on han participat: Die Borts, Josep Lluís Notari, Malnom i The Garrophones. Per a l’ocasió es va triar el millor jurat possible, integrat per MC Alberto (periodista musical de Hip-hop Life i Mondosonoro), Vicent Marzà (representant de Reviscola) i Xavier Cabedo (bateria del grup guanyador de la primera edició, Almorranes Garrapinyaes). Per completar aquest criteri, hem comptat amb el vot del públic, amb el mateix pes que el de qualsevol dels tres jurats.

Després de més de tres hores de concerts i amb un ambient festiu que va omplir el recinte, es va triar el guanyador, comptant amb el vot del públic i l’opinió del jurat que van elegir com a primers classificats i mereixedors del premi de 750 euros a Malnom, mentre que, per no perdre el sentit de la primera edició que és promoure els grups locals, Die Borts es van endur el guardó de 250€ per a la millor formació provinent de Vila-real.

Per acabar, només ens resta agrair la participació de tots els i les concursants, dels jurats, el suport del públic i dir-vos que des del BLOC JOVE continuarem donant suport als nostres músics, oferint una opció d’oci diferent al jovent i potenciant la creació en valencià en les futures edicions del Concurs- Festival Rock Penat.
7 de març de 2010

Èxit del segón concurs-festival Rock-penat « BLOC Jove Comarques del Nord

Final del Rock-penat a Vila-real!

Final del Rock-penat a Vila-real!

Després de créixer en molts aspectes, com l’abast territorial, fins arribar al conjunt de les Comarques del Nord, també en la quantitat i la qualitat dels participants i de doblar els premis respecte a l’anterior edició, arribant fins als 1.000€ en premis, es confirma l’èxit del segon Concurs-Festival Rock Penat.

Un cop celebrades les eliminatòries d’Onda i Benicàssim, ja són centenars les persones que han pogut gaudir dels concerts i que dissabte van omplir la Sala Japan de Vila-real, en la final d’aquest concurs musical organitzat pel BLOC JOVE.

Amb el bon resultat del Concurs-Festival Rock Penat hem aconseguit demostrar que la música en valencià està de moda, té un públic i que també pot ser comercial, convertint-se així en una manera molt digna de començar una carrera professional per als autors locals.

Comiat de esta edició del Rock-penat, amb els organitzadors, el jurat i els guanyadors

Comiat de esta edició del Rock-penat, amb els organitzadors, el jurat i els guanyadors

Aquest camí i aquest esforç ens ha dut a la final celebrada aquest passat dissabte, 6 de març a la Sala Japan, on han participat: Die Borts, Josep Lluís Notari, Malnom i The Garrophones. Per a l’ocasió es va triar el millor jurat possible, integrat per MC Alberto (periodista musical de Hip-hop Life i Mondosonoro), Vicent Marzà (representant de Reviscola) i Xavier Cabedo (bateria del grup guanyador de la primera edició, Almorranes Garrapinyaes). Per completar aquest criteri, hem comptat amb el vot del públic, amb el mateix pes que el de qualsevol dels tres jurats.

Després de més de tres hores de música i amb un ambient festiu que va omplir el recinte, es va triar el guanyador, comptant amb el vot del públic i l’opinió del jurat que van elegir com a primers classificats i mereixedors del premi de 750 euros a Malnom, mentre que, per no perdre el sentit de la primera edició que és promoure els grups locals, Die Borts es van endur el guardó de 250€ per a la millor formació provinent de Vila-real.

Per acabar, només ens resta agrair la participació de tots els i les concursants, dels jurats, el suport del públic i dir-vos que des del BLOC JOVE continuarem donant suport als nostres músics, oferint una opció d’oci diferent al jovent i potenciant la creació en valencià en les futures edicions del Concurs-Festival Rock Penat.

Resum de la final, en vídeo

7 de març de 2010

A VILA-REAL, ASSEMBLEA NACIONAL « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Aquest dissabte, 6 de març, a partir de les 18:00, al Casal Jaume I, Vila-real acollirà una nova Assemblea Nacional del BLOC JOVE, cosa que ens ompli de satisfacció i alhora valida la feina que des del col·lectiu del BLOC JOVE Vila-real realitzem. Un altre motiu d’alegria és el fet de celebrar aquesta reunió, que s’organitza a nivell de País Valencià, en un any tan important com és aquest, quan el BLOC JOVE compleix el seu desè aniversari des que fou creat al 1999, fruit de la confluència de diverses organitzacions juvenils i del jovent que a títol individual apostàrem per aquest gran projecte que ens configura com l’organització juvenil del Bloc Nacionalista Valencià.

Des d’aleshores ens hem constituït com una organització jove, formada per joves i amb un treball adreçat als joves, que s'inspira en els valors de l'esquerra democràtica valenciana que ens ha dut a ser referents al País Valencià amb unes polítiques i actuacions han esdevingut claus per al nacionalisme d’aquestos darrers deu anys.

Així, amb la celebració d’aquesta Assemblea Nacional del BLOC JOVE no només es referma la transcendència que té la feina duta a terme a Vila-real en àmbits que no son només els locals sinó que també continua l’aposta ferma per la construcció nacional del País Valencià, desitjant crear un nou marc on els valors de la democràcia i la solidaritat siguen clars referents en la nostra societat.
6 de març de 2010

LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR? « Molés al teu costat




Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.
5 de març de 2010

EL BLOC JOVE de Castelló demana una millora de la mobilitat urbana per a les festes de la Magdalena « BLOC Jove Comarques del Nord

Un dels punts de recollida de bicicletes de Bicicas

Un dels punts de recollida de bicicletes de Bicicas

Un any més arriben les festes de la Magdalena a la nostra ciutat, i amb elles arriba el caos circulatori. Molts dels nostres carrers es tanquen al transit i la ciutat compta amb molta més gent desplaçant-se que la resta de l’any, provocant que agafar el cotxe no siga una solució viable per a moure’s ràpidament.

Per això al BLOC JOVE trobem que és de sentit comú que, tal com es fa a altres grans ciutats com València o Alacant, s’amplien els serveis de transport públic tant en freqüències com en horaris fins a les 24h.

En canvi les freqüències dels autobusos urbans a Castelló es reduiran, i els seus horaris es mantindran de manera que l’única manera de tornar a casa després de una nit de festa serà a peu, o agafant el cotxe. Aquest problema s’agreuja per als visitants que rep la nostra ciutat des dels pobles i ciutats veïns, que no tenen més remei que agafar el seu cotxe per la manca de transport públic.

Addicionalment, l’ajuntament ha decidit paralitzar el servei de lloguer de bicicletes Bicicas durant totes les festes. Amb la elevada quantitat de carrers tancats per al transit rodat entenem que la bicicleta és el millor mitjà de transport durant la Magdalena, i per això no comprenem eixa decisió.

Per tot això, demanem a l’ajuntament que per aquest any reconsidere la retirada del servici de bicicletes, i per a els anys propers prepare un vertader programa de mobilitat per a les festes.

5 de març de 2010

“ELECCIONS AVANÇADES” Levanete-EMV-06.03.10 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"

Fa uns dies, Francisco Camps va comparèixer en les I Jornades de Campus 2.0, que havia organitzat la federació valenciana del seu partit. L’home compareix als llocs més insospitats, ara dalt d’un cotxe de luxe (el que mai no es podrà pagar amb les seues paupèrrimes finances), ara en una sastreria de Madrid emprovant-se roba (que sembla que tampoc no ha pogut pagar, o si més no, no ha sabut explicar com), ara a la voreta de la mar (veient com l’Amrican’s Cup enfila proa horitzó enllà), ara a un jutjat a declarar com imputat,... Compareix a tot arreu, excepte a les Corts, que és bàsicament on hauria de comparèixer.
I hauria de comparèixer, perquè este país nostre té dret a saber, i a saber-ho en seu parlamentària, perquè no tenim diners per pagar a les bandes de música, o els menjadors escolars, o perquè milers de funcionaris cobren a través d’una pòlissa de crèdit, o perquè gastant tots els diners que han gastat en allò que en diuen “politca de grandes eventos”, que segons ells és una gran campanya de publicitat exterior del País Valencià, som justament nosaltres els únics, amb Balears, que hem perdut un 3% de turistes en gener, quan la mitja espanyola ha crescut un 1’1%. El país té dret a saber amb quants mesos de retard paga l’administració valenciana les factures, enfonsant en la misèria a desenes de xicotetes i mitjanes empreses que treballen per ella. Té dret a saber perquè no arriben les inversions de l’anomenat Pla Confiança. Però l’anteriorment conegut com Molt Honorable Camps no compareix davant el Parlament que el va triar, perquè prefereix fugir a Brasil a fer “política exterior”, allò que el PP critica tant quan ho fan els catalans.
Camps, té un govern paralitzat per una combinació d’inoperància, incapacitat, mandra, falta d’idees, i una miqueta de mala llet futbolística d’eixa de ... “anem a jugar malament a vore si canvien l’entrenador”.
Doncs això, que el bon home va comparèixer al Campus 2.0, i va tenir els sants dallonses, de reclamar eleccions anticipades. Ací? No, ací no. Allà! Ha demanat que s’avancen les eleccions espanyoles per a les que encara falten dos anys, però no diu res d’avançar les valencianes, per a les que falta poc més d’un any. Al cap i a la fi si és per la crisi, i la destrucció de llocs de treball, és precisament al País Valencià on pitjor estem. Si és perquè la sanitat no funciona, som nosaltres qui tenim menys llits per habitant, si és perquè el sistema educatiu fa figa, també liderem nosaltres el fracàs escolar. Camps està desorientat i té més passat que futur. I això és perillós. Jo vaig tenir un company de feina, que sabia que no li anaven a renovar el contracte, i es va endur fins i tot els clips de l’oficina. No dic que Camps ho vaja a fer. Per a què podria voler Camps els clips, si no guarda ni factures ni rebuts?
5 de març de 2010

VINE A LA FINAL DEL ROCK PENAT 2009/2010 « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Després de molts preparatius, de l’esforç de tota una organització i un cop passades les fases d’Inscripció, Preelecció i les eliminatòries presencials d’Onda i Benicàssim, aplega a Vila-real la final del Rock Penat.

El concurs musical del BLOC JOVE torna a la nostra ciutat amb l’últim concert d’una edició 2009/2010 on s’ha incrementat l’abast territorial fins al conjunt de les Comarques del Nord (província de Castelló) i doblat els premis respecte a l’anterior Concurs- Festival Rock Penat, arribant als 1.000€ en premis: Els guanyadors s’enduran 750€ i, per no perdre el sentit de la primera edició que és promoure els grups locals, tindrem un altre guardó de 250€ per a la millor formació provinent de Vila-real.

Ja ho tenim tot preparat per posar en escena la força i les ganes dels grups de música més joves i prometedors de les nostres viles i ciutats:

El jurat estarà integrat per MC Alberto (periodista de Hip-hop life i Mondosonoro,), Lluís Òscar Garcia (gerent del grup Metrònom, productora musical) i Xavier Cabedo (dels guanyadors de la primera edició, Almorranes Garrapinyaes). Per completar aquest criteri, es troba el vot del públic, amb el mateix pes que el de qualsevol dels tres jurats.

Així que ja ho sabeu, no podeu faltar aquest dissabte, 6 de març, a la final del Rock Penat, a les 23:00, a la Sala Japan, amb una entrada simbòlica de 3 euros amb consumició de cervesa o refresc. El vostre vot pot ser determinant per decidir quins seran els guanyadors!
4 de març de 2010

“LA FORÇA D’UN VOT” – Mediterráneo- 04.03.10 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"

El meu amic Lluís em preguntava l'altre dia què es pot fer amb un vot, amb un sol vot. "Defensar allò en el que creus" li vaig dir, "opinar, triar... et sembla poc?" "No home no", em va respondre tot cert "què pots fer tu amb un sol vot a l'Ajuntament? Com a regidor, vull dir!"
"Amb un vot, Lluís, podria fer Alcalde a Calles i Conseller a Alberto Fabra. Perquè si Fabra perd l'alcaldia no es quedarà a Castelló fent oposició. Sobretot si la seua mà dreta ha de presidir la Diputació. Però saps? Eixa no és ara com ara la principal preocupació del BLOC. I menys encara fer Alcalde a Fabra i a Calles professor d'Institut. Ens preocupen els ciutadans."
Amb un vot, amb un regidor, si l'aritmètica ajuda, pots fer millorar l'ordenança de sorolls, pose per cas, o forçar al govern municipal a exigir que siga la Generalitat qui pague les expropiacions per fer la ronda de circumval·lació com han fet a València o Alacant. Amb un vot, pots condicionar el pressupost, i posar-li el trellat que a alguns els falta per estalviar d'allà on cal i poder gastar, i invertir en qüestions que milloren la vida dels nostres conciutadans. Amb un vot, i l'aritmètica parlamentaria de cara, podries decidir oblidar-te per sempre més de la Ciutat de les Llengües, i fer un projecte engrescador en l'actual aeròdrom, per convertir Castelló en la Ciutat de l'Esport. Que ja s'ha demostrat, que l'esport d'alt nivell ompli els nostres hotels i restaurants, reactiva el comerç, i projecta la ciutat a l'exterior.
Amb un vot, amb només un vot, podries decidir tornar a Madrid la terrorífica col·lecció d'animals dissecats que habiten en un magatzem municipal. Amb un vot, podries canviar les polítiques socials, i fer-les més útils amb els mateixos diners invertits. Si la matemàtica electoral t'ho posa bé, amb un vot, amb un sol vot, podries aconseguir un urbanisme ajustat a dret, fet a favor de les persones, i no contra elles. Només amb un vot, podries preservar el Parc Ribalta, i fer que el TRAM el vorege. Podries ajustar els impostos i les taxes a l'IPC real, no al somniat per un equip de govern maldestre.
Tot això, amic Lluís, ho podríem fer amb només un vot, imagina't què podríem fer amb dos!
3 de març de 2010

Propietats de la pena « Tornant a casa

Tren de rodalies que fa el trajecte València - Castelló de la Plana.

Tren de rodalies que fa el trajecte València - Castelló de la Plana.

Dissabte passat, com casi tots els dissabtes, vaig agafar el tren que uneix les ciutats de València i Castelló de la Plana, amb direcció a esta última. Va ser un viatge tot lo còmode que pot ser amb el servei de rodalies Renfe i vaig aprofitar per avançar en la lectura d’un de tants llibres que tinc a mitges; per això no vaig reparar en la dona que tenia davant meu, asseguts tots dos de la cua del comboi.

Arribats ja a termini del viatge, i quan estava agafant la meua motxilla (mai viatge sense una muda neta), finalment vaig ser conscient de la seua presència amb una curta frase dirigida cap a mi (no quedava ningú més al vagó): “a quin poble et refereixes?”.

En cap moment del viatge havíem intercanviat paraula, i em vaig trobar completament descol·locat. Es tractava d’una dona d’entre 65 i 70 anys, amb el monyo tot canós i un poc regirat, que li donava un aire un poc destarifat. Portava un carret d’eixos amb que les nostres àvies anaven a fer la compra al mercat, ple fins a dalt, encara que no podria dir de què.

Detall de la samarreta

Detall de la samarreta

Com em vaig quedar apardalat mirant-la, em va repetir la pregunta: “a quin poble et refereixes?” i en esta ocasió, també em va senyalar. Jo cada vegada em trobava més perdut fins que vaig caure: no m’estava senyalant a mi, sinó a la meua samarreta. Vaig ficar cara de circumstància i vaig baixar el cap ja que no recordava quina m’havia ficat eixe matí. Finalment tot recobrava el sentit: ni eixa dona s’havia tornat boja ni tampoc jo se combinar colors; portava la samarreta del BLOC JOVE amb el poema de Vicent Andrés Estellés.

Segur que ja l’heu vista: negra amb la silueta del país valencià dibuixada amb lletres de color blanc, on es pot llegir el fragment del Llibre de Meravelles anomenat propietats de la pena. Eixe disseny va ser tot un encert, i encara hui la gent ens les demana.

Una vegada que sabia a que es referia la dona, vaig contestar ràpidament, casi sense pensar, abans que decidira definitivament que sóc retardat mental: vaig respondre categòricament “del poble valencià, és clar”.

Després de demostrar que, contra tot pronòstic, si que era capaç de parlar, vam baixar del tren i a la mateixa andana la senyora em va contar la seua història, quasi un resum de per què va succeir la batalla de València.

Senyera que va utilitzar el Consell Preautonòmic

Senyera que va utilitzar el Consell Preautonòmic

No vull allargar-me, però bàsicament es tractava d’una mestra de primària jubilada de vila-real, valencianoparlant, a la qual durant la transició democràtica van obligar a treure’s un diploma de valencià per a continuar amb la docència. En aquella època hi havien 3 entitats que certificaven coneixements del valencià avalats pel Consell pre-autonòmic d’Enrique Monsonís: la Universitat de València, el Grup d’Acció Valencianista (sic) i Lo Rat Penat.

Esta senyora va entendre que la Universitat era massa academicista comparat amb el valencià que es parlava (i encara es parla) al seu poble, i per això va decidir l’opció de Lo Rat Penat. Però clar, els temps canvien i els governs també i va arribar el dia que es van fer (per fi!) votacions a la Generalitat; el primer President electe va ser Joan Lerma (del PSPV) i només va quedar com a òrgan oficial per a acreditar els coneixements del valencià la Universitat i la pròpia Generalitat; a més a més la nova norma va entrar amb efecte retroactiu, de manera que els mestres que tingueren títols d’altres entitats tenien que tornar a treure’ls.

Amb això vam aconseguir que esta senyora tinguera que agafar un bàndol, i el que va començar com una simple queixa a l’academicisme de la universitat (recordem que a 1979 Lo Rat Penat encara utilitzava les normes de Castelló) va acabar com un trencament amb la oficialitat i una nova entrada per al blaverisme actiu.

Tots recordem que a la batalla de València van haver lluites dialèctiques i físiques, i fins i tot morts; però el que moltes vegades oblidem és que no va haver guanyador: tots vam perdre, el valencianisme dels anys 70 i 80 es va diluir i vam tornar a ser el poble moll del que ja parlava el Comte-duc d’Olivares al segle XVII. I no van haver guanyadors per que la vam produir entre tots, per no ser capaços de posar-nos d’acord en res: ja l’havíem perduda abans de començar.

Recordeu que per a compartir un camí no cal que caminem sempre sobre les penjades dels altres: el camí és lo suficientment ample per a tots, amb les nostres diferències, però sempre avançant junts.

No puc acabar esta entrada sense el poema d’Estellés que ha donat peu a tot: propietats de la pena.

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Els crèdits de les fotos: la del tren de rodalies és d’Amparo Pardo Gimeno (cc-by) i el disseny de la samarreta del BLOC JOVE és de Daniel Soriano.

3 de març de 2010

UNA NOVA FINAL DEL CONCURS-FESTIVAL ROCK PENAT SE CELEBRA A VILA-REAL « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Ja fa més d’un any que vam celebrar a Vila-real la primera final del Concurs Festival Rock Penat, ara després de dues eliminatòries, celebrades a Benicàssim i Onda, torna a la nostra ciutat l’últim concert d’un concurs que ha crescut en molts aspectes però que no ha perdut mai l’esperit original del projecte, que des del BLOC JOVE volem mantenir: promoure els grups locals que han decidit cantar utilitzant una llengua que els dóna personalitat pròpia en aquest món globalitzat i uniformador i animar a la resta de formacions a utilitzar-la.

Cal recordar que en l’edició 2009/2010 hem augmentat l’abast territorial fins arribar al conjunt de les Comarques del Nord (província de Castelló) i hem doblat els premis respecte a l’anterior Rock Penat, hem arribat fins als 1.000€ en premis: els guanyadors s’enduran 750€ i, per no perdre el sentit original de la primera edició que és promoure els grups locals, tindrem un altre premi de 250€ per a la millor formació o solista provinent de Vila-real, sense oblidar que el primer classificat comptarà amb la contractació per participar en la X edició del BLOC ROCK (Concert de Magdalena del BLOC JOVE).

L’aposta decidida pels artistes de les nostres comarques, el suport als joves creadors i la promoció de l’ús social del valencià continuen endavant i es fan visibles, ara també als escenaris, amb la final del Concurs-Festival Rock Penat, ja ho tenim tot preparat per posar en escena la força i les ganes dels grups de música més joves i prometedors de les nostres viles i ciutats aquest dissabte, 6 de març a la final de Vila-real, a la Sala Japan, amb una entrada simbòlica de 3 euros amb consumició de cervesa o refresc. Els grups seleccionats seran: Die Borts, Josep Lluís Notari, Malnom i The Garrophones.

Per demostrar la màxima transparència i imparcialitat, s’ha procurat triar el millor jurat possible, que estarà compost per MC Alberto (periodista musical que escriu per a la Hip-hop Life i Mondosonoro,), Lluís Òscar Garcia (gerent del grup Metrònom, productora musical, estudi de gravació i discogràfica) i Xavier Cabedo (bateria del grup guanyador de la primera edició del Rock Penat, Almorranes Garrapinyaes). Encara així , per completar aquest criteri, es troba el vot del públic, amb un pes similar al de qualsevol dels tres jurats.

El concurs musical del BLOC JOVE a les Comarques del Nord, el Rock Penat, continua endavant en la seua segon edició. Ja ho tenim tot preparat per posar en escena tota la força i les ganes dels grups de música més joves i prometedors de les nostres viles i ciutats aquest dissabte, 6 de març, a Vila-real.
2 de març de 2010

LA JORNADA MÉS COMPROMESA DEL TIRANT DE CANÇÓ « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

El passat divendres tancàvem la setmana amb una gira musical que va sonar de dalt a baix del nostre territori i, avui dilluns, encetem el mes parlant d’aquest Tirant de Cançó que, tot sent una aposta diferent i arriscada, es consolida amb la feina ben feta.

Des des d’Elx, amb Sènior i el Cor Brutal més Arthur Caravan, fins a Vinaròs, amb els Amics de les Arts, la música en la nostra llengua va sonar de nord a sud del País Valencià, amb onze concerts consecutius, en nou localitats diferents, el mateix dia.

En una mateixa jornada, la del passat divendres, 26 de febrer, centenars de persones van tindre la oportunitat de gaudir de la millor música, d’apostar ben fort ,de la mà d’Acció Cultural del País Valencià, pels artistes que decideixen utilitzar la llengua del nostre país per fer música, refermant així aquest compromís que tots i totes tenim per la feina que fan.

L’acceptació per part del públic, el ressò als mitjans de comunicació i la seua qualitat ens demostren que, malgrat la falta d’iniciativa de les administracions, aquestos artistes tenen futur i un circuit permanent de música en valencià és possible.

Aquesta gira única al nostre territori, ens va dur a Onda, de la mà de l’Associació Aplec de la Plana tota la força del directe d'un Feliu Ventura que va omplir no només de púbic entregat l’auditori de la Cassola sinó també de la veu d’un dels millors cantautors valencians que tenim avui en dia. En definitiva, aquesta no serà una jornada per recordar sinó per repetir!
2 de març de 2010

Participació massiva a la presentació del BLOC JOVE d’Orpesa « BLOC Jove Comarques del Nord

Jacob Cobos, llegint el discurs inaugural

Jacob Cobos, llegint el discurs inaugural

El passat dissabte 27 de març es va dur a terme la festa de presentació del BLOC JOVE d’Orpesa, que va comptar amb la presència d’aquest col·lectiu juvenil, del col·lectiu local del BLOC i d’una bona representació de la població de la ciutat.

L’acte va consistir en un sopar de germanor, després del qual el secretari local del nou col·lectiu del BLOC JOVE va fer un discurs inaugural. Després dels parlaments, el grup de rock Iber va encetar el tercer concert de la gira cremem l’hivern! que es va fer a la mateixa localitat d’Orpesa.

Volem agrair a tots els simpatitzants i amics que vau acudir a aquest acte, vosaltres vau fer que fora tot un èxit. Cremem l’hivern!!.

Part dels integrants del BLOC JOVE d'Orpesa

Part dels integrants del BLOC JOVE d'Orpesa

Iber en concert

Iber en concert

Ací podeu llegir íntegrament el discurs de presentació del BLOC JOVE d’Orpesa.

1 de març de 2010

Una nova final del concurs festival Rock-penat es celebra a Vila-real « BLOC Jove Comarques del Nord

Final del Rock-penat: dissabte 6 de març a Vila-real!.

Final del Rock-penat: dissabte 6 de març a Vila-real!.

Ja fa més d’un any que vam celebrar a Vila-real la primera final del Concurs Festival Rock Penat, ara després de dues eliminatòries, celebrades a Benicàssim i Onda, torna a la nostra ciutat l’últim concert d’un concurs que ha crescut en molts aspectes però que no ha perdut mai l’esperit original del projecte, que des del BLOC JOVE volem mantenir: promoure els grups locals que han decidit cantar utilitzant una llengua que els dóna personalitat pròpia en aquest món globalitzat i uniformador i animar a la resta de formacions a utilitzar-la.

Cal recordar que en l’edició 2009/2010 hem augmentat l’abast territorial fins arribar al conjunt de les Comarques del Nord i hem doblat els premis respecte a l’anterior Rock Penat, hem arribat fins als 1.000€ en premis: els guanyadors s’enduran 750€ i, per no perdre el sentit original de la primera edició que és promoure els grups locals, tindrem un altre premi de 250€ per a la millor formació o solista provinent de Vila-real, sense oblidar que el primer classificat comptarà amb la contractació per participar en la X edició del BLOC ROCK (Concert de Magdalena del BLOC JOVE).

L’aposta decidida pels artistes de les nostres comarques, el suport als joves creadors i la promoció de l’ús social del valencià continuen endavant i es fan visibles, ara també als escenaris, amb la final del Concurs-Festival Rock Penat, ja ho tenim tot preparat per posar en escena la força i les ganes dels grups de música més joves i prometedors de les nostres viles i ciutats aquest dissabte, 6 de març a la final de Vila-real, a la Sala Japan, amb una entrada simbòlica de 3 euros amb consumició de cervesa o refresc. Els grups seleccionats seran: Die Borts, Josep Lluís Notari, Malnom i The Garrophones.

Xavi Ochando i Mari Gràcia Molés a la roda de premsa

Xavi Ochando i Mari Gràcia Molés a la roda de premsa

Per demostrar la màxima transparència i imparcialitat, s’ha procurat triar el millor jurat possible, que estarà compost per MC Alberto (periodista musical que escriu per a la hip-hop life i mondosonoro,), Lluís Òscar Garcia (gerent del grup Metrònom, productora musical, estudi de gravació i discogràfica) i Xavier Cabedo (bateria del grup guanyador de la primera edició del Rock Penat, Almorranes Garrapinyaes). Encara així , per completar aquest criteri, es troba el vot del públic, amb un pes similar al de qualsevol dels tres membres del jurats.

El concurs musical del BLOC JOVE a les Comarques del Nord, el Rock Penat, continua endavant en la seua segon edició. Ja ho tenim tot preparat per posar en escena tota la força i les ganes dels grups de música més joves i prometedors de les nostres viles i ciutats aquest dissabte, 6 de març, a Vila-real.

MÉS INFORMACIÓ EN: WWW.ROCKPENAT.CAT

1 de març de 2010

SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC « Molés al teu costat







El diumenge tocava caminar; malgrat tot el que les prediccions meteorològiques havien especulat al voltant de l’oratge, sembla que el País Valencià en aquest cas, i com a excepció, ens lliuràvem del temporal de vent i pluja. Per sort així fou i varem gaudir d’un dia excepcionalment clar i assolellat amb temperatures agradables.
Així, des del BLOC Vila-real s’havia organitzat per al diumenge la SEGONA VOLTA A PEU; CAMINA AMB EL BLOC i un nombre quantiós de gent del poble va venir amb nosaltres, tot i que es tractava d’un cap de setmana replet de fites importants a l’agenda de vila-realencs i vila-realenques.
Mitjançant un complet dossier, que fou preparat pels companys del BLOC i que incloïa descripcions de les alqueries i altres indrets que conformaven l’itinerari, fórem introduïts en la historia de perquè el Xop de Nius rep aquest nom, o quina era la finalitat de la Torre del camí Sant Jordi construïda al segle XVII i que recentment ha segut inclosa al catàleg de patrimoni de bens immobles municipal. A més, tant per gent del BLOC que s’havia documentat per a l’ocasió, com també per les explicacions de persones ben enteses en la matèria a les quals vull donar les gràcies des d’ací, la visita fou més que completa i abastà i agradable al sentit de la vista per poder gaudir de la bellesa del nostre patrimoni, com igual de profitosa per a l’intel•lecte ja que ens varem il•lustrar una mica més, en les arrels de la ciutat.
Un èxit de participació, bon ambient i millor companyia que voldria compartir amb els lectors que us adreceu a aquest blog. Tan bona ha estat l’acollida, que des del BLOC ja plantegem que, més avant, repetirem amb una Tercera volta a peu pel terme; camina amb el BLOC” ja que molts dels assistents així ens ho sol•licitaren. Per al BLOC i per a mi mateix, no hi ha res més agraït i gratificant que treballar en aquest sentit; en donar resposta a allò que la gent ens demana, tant en aquest àmbit cultural, com en altres aspectes més polítics, que també fan falta, als quals el BLOC es troba, com sempre, al servei de la ciutadania.
1 de març de 2010

“HISENDA SEREM TOTS?” -COPE Castelló- 01.03.10 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"

Este matí he assistit a un acte oficial a la Subdelegació del Govern d’Espanya. Es formalitzava la cessió a l’Ajuntament i la Universitat Jaume I, del edifici siti a l’Hort dels Corders, on durant anys hem pagat els nostres impostos. Em van telefonar de la Subdelegació convidant-me, i em vaig excusar perquè tenia comissions informatives a l’ajuntament, però als pocs minuts em telefonà personalment el Subdelegat, i vaig haver de dir-li que si. Al cap i a la fi, no li faltava raó, és un acte important per la ciutat, i jo havia de ser-hi en representació del nostre electorat.
Es tanca així una llarguíssima etapa de reivindicacions, travetes, disputes, baralles, desencontres, reclamacions i declaracions de tota mena, no sempre afortunades. De fet, vaig tindre el poc honrós privilegi d’assistir en primera línia a una maleducada i poc edificant batalla entre l’Alcalde de la ciutat, el Rector Toledo i el regidor Miguel Ángel Mulet, en unes festes de barri.
La utilització burda d’una part del moviment ciutadà per part de l’equip de govern, per instrumentar una pressió contra el govern central, era en part la lògica resposta a la utilització burda de la Universitat per part de l’anterior Subdelegat del Govern, i actual portaveu socialista a l’Ajuntament, per evitar que l’edifici revertís a la ciutat.
En el seu moment, l’Ajuntament havia cedit el solar per construir l’edifici, com va cedir el de la residència de suboficials (desafectada des de fa anys, i que serà la propera batalla d’este monopoly municipi-estat), o totes les escoles, instituts i ambulatoris construïts per la Generalitat sobre solars cedits. Desafectat l’edifici d’Hisenda, diuen els que ho entenen que des de la Subdelegació se li va oferir l’ús a la Universitat, per evitar que el reclamés l’ajuntament. Sense èxit.
Per al BLOC, era indiscutible que havia de ser per la ciutat, i cap institució la representa millor que el seu ajuntament, el governe qui el governe. Això el PSOE i el PP no ho entenen. Per ells és més important el partit que la institució, o fins i tot la ciutat. Lamentable.
El cas és que al final, i coincidint amb l’anunci que el Rector Toledo no seria finalment el candidat socialista a l’alcaldia, els equips de govern de l’Ajuntament i la Universitat van rebaixar el grau de confrontació, per finalment arribar a un acord per repartir-se l’espai. Un acord que incloïa també el repartiment de l’antic palau de justícia.
I eixa és l’etapa que ara s’enceta. La de saber que fer amb eixos edificis. Saber d’on traurem els diners per la seua remodelació (la universitat ha pagat ja més d’un milió d’euros a l’ajuntament), saber si aconseguiran posar-se d’acord en un contingut engrescador i útil, per un edifici fantàstic en un lloc privilegiat. Des del BLOC vigilarem amb atenció, perquè tenim la trista, la tristíssima sensació, que els uns i els altres estan més còmodes en la baralla, en la discussió, en la voluntat de destruir-se els uns als altres que en construir ofertes culturals, i lúdiques per als ciutadans als qui haurien de servir.
Castelló necessita dotacions i oferta cultural. I li sobra confrontació i egoisme.
1 de març de 2010

UNA VOLTA A PEU AMB HISTÒRIA « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Avui s’acaba el mes de febrer i amb ell el cicle cultural que des del BLOC hem preparat en honor a les Festes Fundacionals de Vila-real. En aquesta darrera jornada d’activitats hem pogut gaudir, acompanyats per nombrosos veïns i veïnes de la Segona Volta a Peu pel terme.

La gran resposta ciutadana a aquesta convocatòria del BLOC Vila-real es deu a la pròpia concepció d’aquesta no només com una excusa per realitzar activitats a l’aire lliure, coneixent millor el medi natural que ens envolta, sinó també per ser una forma amena i profitosa per redescobrir i divulgar el nostre patrimoni històric i cultural.

Així, al llarg de l’itinerari de la Segona Volta a Peu: Camina amb el BLOC hem pogut visitar algunes de les peces del patrimoni rural vila-realenc que es troben més desprotegides i, de vegades, desconegudes, com l’Alqueria de Peiró, el Xop de Nius , l’Alqueria de les Monges o la Torre Sant Jordi.

Cal posar especial atenció en aquest darrer monument, una torre de vigilància que data del primer terç del segle XVII. Després de trobar-se en un estat ruïnós, que l’ha fet perdre dos terços de la seua altura, durant el 2008 un informe de la Policia Local observava greus anomalies a la Torre de Sant Jordi, ja que sembla haver patit l’espoli d’algunes peces de la seva entrada. Amb la seva inclusió al nou catàleg de bens immobles, va ser objecte d’una remodelació ben curiosa, tapiar l’entrada i prou, molt semblant al que va ocórrer amb el Molí de la Roqueta (del segle XII) que fou tapiat sense ser rehabilitat d’una manera més acurada.

Esperem que en el futur aquestos monuments continuen formant part de la història viva de Vila-real i puguem continuar gaudit d’ells en moltes passejades amb tant bona companyia com avui.
28 de febrer de 2010

SEGONA VOLTA A PEU: CAMINA AMB EL BLOC « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Al BLOC Vila-real tenim la sort de tindre un col·lectiu viu, que té iniciativa pròpia i planteja activitats, en definitiva, que és dinàmic. Després d’organitzar l’exposició de Ximo Canet al Café Teatre l’Antic, amb motiu de les Festes Fundacionals que celebrem aquest mes de febrer, ara aplega l’acte on tanquem el cicle en honor al naixement de la nostra vila, amb una activitat que plasma literalment aquest moviment que demostrem dia a dia.

Es tracta de la Segona Volta a Peu: Camina amb el BLOC. Està clar el respecte que tenim la gent del BLOC per les nostres arrels i pel nostre patrimoni, de fet, així ho hem demostrat amb el seguit d’actes en honor a les Festes Fundacionals que acabaran aquest diumenge, 28 de febrer, amb la marxa a peu que organitzem pel terme de Vila-real.

En eixe mateix sentit, la passejada intenta fomentar aquestes sensibilitats i l’estima en general pel patrimoni cultural i etnològic vila-realenc, especialment el que es troba més desprotegit i, de vegades, desconegut. Així, caminant amb el BLOC, redescobrirem entre altres, l’alqueria de Mossèn Benet, el Xop de Nius, la Bassa de Reg, l’Alqueria de les Monges i la Torre Sant Jordi.

Si voleu apropar-vos més a la nostra història i conèixer millor el medi natural que ens envolta, esteu tots i totes convidats a la Segona Volta a Peu: Camina amb el BLOC, us esperem, demà diumenge, davant la porta del Poliesportiu Bancaixa, a l’avinguda de França a les 9:30, sense inscripció prèvia i amb un recorregut de dificultat baixa, per a tots els públics. Per facilitar la divulgació del nostre patrimoni cultural i ecològic oferirem als assistents un dossier amb les parts més interessants del recorregut.
27 de febrer de 2010

“ON ESTAN ELS ZAPATISTES?” – Levante-EMV – 27.02.10 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"

Orlando Zapata, pres de la dissidència cubana, ha mort després de 86 dies en vaga de fam. Zapata va ser condemnat per la dictadura castrista l’any 2003, junt amb 74 persones més, per delictes d’opinió.
Segons el diccionari, la dissidència és un desacord parcial o total amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus àmbits. I afegeix què "en temps moderns, s'ha utilitzat aquest terme sobretot per referir-se als qui, per motius de consciència, assumint desavantatges o fins i tot persecució, han alçat la seva veu des de dins de països dominats per règims totalitaris, dictatorials o opressors o que no permetien el desenvolupament de certes minories."
Personalment estic en desacord total o parcial amb l’ordre establert en la meua de societat, però lluny de ser perseguit per això, tinc la fortuna de poder participar de la política, tot i que siga en una democràcia en precari i amb moltes mancances. No cal més que vore els darrers episodis a les Corts Valencianes.
Orlando Zapata, però, per dissentir, per no estar d’acord amb el règim del seu país, va anar a la presó. No se’l va acusar de més delicte que del de consciència. Com si la consciència, la lliure opinió, pogués ser un delicte. Doncs ho és. Ho és a Cuba i a altres països totalitaris, sense democràcia, sotmesos al jou d’una dictadura terrorífica. Encara ressona en la memòria col·lectiva la recent vaga de fam de la activista saharaui Aminatou Haidar. I tot l’enrenou mediàtic i de solidaritat per una part de l’star systems casolà, intel·lectuals, gent lletrada i bona part de la classe política. Ara la majoria guarden silenci. D’acord que això va passar més prop, però no oblidem que este és l’estat on un jutge ha intentat tancar a la presó al geogràficament distant Pinochet, ferotge dictador xilé, que no va estar en el poder ni la quarta part del temps del que porta Castro a Cuba.
Alguns d’ells, guarden un silenci culpable i còmplice, davant la mort de Zapata, i davant la dictadura cubana.
D’altres encara van més lluny, i defensen el règim cubà, afirmant que si no fos pel bloqueig nord americà Cuba tenia un sistema educatiu i sanitari excel·lent... oblidant que els tardo-franquistes defensen el dictador dient que tothom tenia sis-cents, que va instaurar el sistema de seguretat social i va fer pantans. I la llibertat?
Hi ha una esquerra que busca excuses per no condemnar Castro. Són patètics, i lamente dir-ho, alguns militen al meu mateix partit. Jo crec en la llibertat, per això sóc nacionalista, i en la democràcia, per això milite en el BLOC. I com amant de la llibertat i demòcrata, no puc guardar silenci davant la mort de Zapata, o de la condemna d’11 anys al dissident xinés Lui Xiabo. No hi ha diferències entre dictadors d’esquerres o de dretes, les diferències estan entre els demòcrates i els totalitaris. I personalment sé de quina banda estic.
25 de febrer de 2010