“JO NO EM DISCULPARÉ”- Levante-EMV – 28.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Doncs jo no em disculparé. No em disculparé perquè res del que he dit o escrit al llarg d’estos llarguíssims mesos des que esclatà tot això dels vestits de Camps ha resultat fals, ni injuriós. 
Recorde que va haver amics que es van disgustar quan els vaig recriminar que en la romeria de la Magdalena escridassaren a Camps  dient-li que no es pagava la roba. Més, he de confessar, per respecte a la Magdalena, que a Camps. Tot i què.
I després, les vegades que n’he escrit o opinat, sempre he intentat ser prudent, i no imputar allò que no puc demostrar. Tinc un sentit de la justícia molt estricte, i les crítiques que he fet a Camps són, crec, sempre polítiques. 
Doncs tots i cada una d’elles les repetiré ara ací. He passat vergonya com a valencià, de vore l’estreta relació “comercial”, diu el jurat, entre el President del meu país i una banda de presumptes delinqüents econòmics, del lumpen de sabata bona i bigoti emmidonat. 
Jo he acusat al President del meu país, i a la gent que l’ha acompanyat en el seu viatge al dèficit enfollit, de fer impossible l’estat del benestar, amb decisions econòmiques megalòmanes i improductives. He acusat a Camps, de creure’s Rei a un reialme inexistent, amb una cort de bufa-ampolles aduladors. He acusat a Camps de fer un govern on la gent amb talent i capacitat es pot comptar amb els dits d’un peu de foto. De constituir una guarda pretoriana de lleugers d’esperit, sense capacitat gestora, ni vergonya política. 
He acusat i acuse a Camps d’afavorir els negocis d’alguns en contra dels serveis públics. De dilapidar els nostres diners, els nostres, en inversions fallides abans de néixer. Acuse a Camps d’haver creat un entramat d’empreses públiques i semipúbliques on col·locar irregularment milers de persones (unes 15.000 segons el Síndic de Comptes), malgrat que l’activitat comercial ha estat poca o nul·la, i en tot cas sempre han generat pèrdues.
No demanaré disculpes per dir res de tot això, perquè això és el que diu el PP en la boca menuda... bé... o ho deia. Que en la casa popular també hi ha molta covardia. Tret d’una reduïda colla d’incondicionals, tothom havia ja deixat caure a Camps, i es posava les mans al cap pensant en el forat que la seua pèssima gestió ens havia deixat. He sentit populars invocar el nom d’Alberto Fabra (sense massa fe, també ho he de dir) com a regeneració necessària d’un partit que fa la mateixa ferum que la Dinamarca de Hamlet.
No, no em disculparé, mentre no siga el propi Camps qui es disculpe amb el país que ha arruïnat per la seua absurda i personalista manera de gestionar la res pública. I amb ell, Cotino i els seus negocis. Font de Mora i el seu fracàs a educació (que ha generat un malestar com mai abans havia patit un sector que hauria de sentir-se recolzat per l’administració), Cervera, que va arruïnar la Sanitat (i va tindre la barra de dir un colp acomiadat que en dos mesos no es podrien pagar les nòmines). Han demanat ells disculpes?
No, i tant que no. Font de Mora i Cotino han estat premiats amb una canongia cada un a la Mesa de les Corts on s’omplen les butxaques a costa del país que han contribuït a arruïnar econòmicament, i moral. A Cervera el van premiar fent-lo cap de llista a les Generals. No volia tornar a l’Hospital, sabia que no cobraria.
I ara Camps. Senyor Camps, és cert que no ha quedat provat que vosté no es pagava els vestits, però és cert també que té vosté unes relacions molt perilloses amb una trama corrupta, i això i la seua pèssima gestió l’inhabilita per a representar dignament este país. No em disculparé, perquè el que vosté ens ha fet no té disculpa.
27 de gener de 2012

ACTUEM A L’ESPAI JOVE DAVANT ELS DESPRENIMENTS DE LA FAÇANA « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Han passat més de 13 anys des que el BLOC va demanar que l’antic magatzem de Cabrera es declarés Bé d’Interès Cultural i que al 1998 l’Ajuntament de Vila-real adquirís l’edifici per convertir-lo, finalment, al 2011 en un centre social i de joventut i ara ens trobem amb què la falta de previsió i les decisions preses en anteriors legislatures ens han deixat un espai precari que no és el que els joves de Vila-real mereixen.

La història de l’actual Espai Jove no només és llarga sinó que està plena d’errades i males decisions, de les quals, ara estem pagant les conseqüències. Però la responsabilitat de l’actual regidoria de Joventut és aportar solucions i no sols denunciar els problemes de l’edifici. Per això, volem garantir que mantindrem i continuarem totes les activitats programades en l’Espai Jove.

Davant del perill de despreniment d’algunes peces de la façana, des de la regidoria de Joventut, hem decidit revisar l’estat en que es troba tot l’edifici. De moment, les peces amb major risc de caure ja han estat retirades i s’ha traçat un perímetre al voltant de la zona afectada per garantir la seguretat de vianants i usuaris. Gràcies a l’informe tècnic, podem confirmar que hem aplegat a esta situació, degut a la mala elecció del material que es va fer en el seu dia per part de l’anterior equip de govern quan es va reconstruir la façana, ja que l’original va ser enderrocada durant l’inicií de les obres, a l’any 2003, per la falta de manteniment durant tots estos anys i la humitat que ha acabat desprenent les peces d’escaiola de la façana i el pitjor és que, des d'aleshores, les garanties d'obra ja han expirat. Precisament, quan plou molt el mal estat de la coberta i els problemes amb els desaigües fan que s’agreugen els problemes a l’interior, amb la dificultat afegida que durant l’obra es va introduir morter a les canonades dels banys.

Entre les accions més immediates que ja s’han pres estan la retirada de les peces de morter de les canonades dels banys que ha fet el GD’OS per evitar problemes en èpoques de fortes pluges i, pel que respecta a la façana, cal recordar que s’ha acordonat la zona en perill i s’han retirat les peces més deteriorades perquè els motlles d’escaiola no han suportat la humitat i la falta de manteniment en tot estos darrers anys. Tot per garantir la continuitat de les activitats a l'Espai Jove i la seguretat dels usuaris.
27 de gener de 2012

No culpable « Tornant a casa

Camps a la entrada del jutjat

Camps a la entrada del jutjat

Finalment el jurat popular declarava ahir al Molt Honorable President Camps com a no culpable del delicte de suborn (la causa dels trages pels mitjans de comunicació) del que se li acusava. No vaig a entrar en si el jurat es va equivocar o no com altres diuen, ja que al cap i a la fi van fer la seua faena de forma molt correcta. Tampoc vaig a entrar en si és just un sistema judicial on se’ls dona a ciutadans més qualitat per vore la veritat que a un jutge amb els seus estudis de la llei i els seus anys d’experiència.

El resum de tot és que Francisco Camps és innocent de rebre regals pel seu càrrec, tal com ell sempre ha afirmat. Però per desgràcia rebre un parell de desenes de milers d’euros en roba no és el pitjor que ha fet (o que no ha fet) el President en el seu càrrec. Ens ha deixat una Generalitat arruïnada, endeutada fins a nivells catastròfics, on ja no es pot pagar ni als proveïdors.

Molt bona pregunta!

Molt bona pregunta!

No va ser culpa només d’ell: tot va començar amb el President Zaplana (àlies El Faraó) que li va deixar una herència de gran obres i promeses d’un futur daurat per a la nostra comunitat (sic). A partir d’això, el President Camps no només va continuar amb la despesa en grans projectes, sinó que conjuntament amb l’alcaldessa de València Rita Barberà es van inventar la política dels Grans Saraos (Copa de l’Amèrica, visita del Papa, Fórmula 1, Volvo Ocean Race…) per acabar d’arruïnar els comptes públics.

Bé, ara mateix hi ha una gran quantitat d’entitats que no poden pagar els seus proveïdors, quina diferència hi ha amb el legat de Camps?. Ací està la gran traïció del nostre President: no és que la Generalitat no haja ingressat el que li pertoca, sinó que hem gastat molt més del que ingressem. Deixant a banda que el nostre finançament autonòmic no és res de l’altre món, si tens pensat ingressar 10 et pots gastar 50 a base de crèdit en un moment puntual per a una necessitat o inversió específica. El que no és possible és fer això com a norma general, en totes les despeses i any rere any.

Com a conclusió: Molt Honorable President Camps, has sigut declarat innocent de suborn i respecte la decisió del jurat popular que t’ha jutjat, però per a mi eres culpable de la greu situació del nostre país. Per desgràcia això no és un delicte ni civil ni penal, però no tot el que és legal ha de ser moralment correcte.

Els crèdits de les fotos: les dos són de Pablo Ortega (cc-by-nc-nd).

26 de gener de 2012

“AQUÍ NO PAGA NI DÉU” – Mediterráneo -26.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


La Diputació de Castelló ha rebut este mes onze sol·licituds d'assistència lletrada per part de l'Hospital Provincial. És a dir, que ens demanen, i la Diputació accepta, posar els advocats de la casa al servei de l'Hospital en les onze demandes que per impagament han estat interposades les darreres setmanes per diferents proveïdors, bàsicament de medicaments.
L'Hospital no paga, segons se'm va informar en la meua condició de membre del Consorci, perquè la Generalitat no paga el que deu. Entenen la perversió? La Generalitat no paga, raó per la qual el Hospital és demandat, i en virtut d'un conveni d'assistència lletrada, la Diputació paga els advocats per defensar a la Generalitat d'allò indefensable. No complir amb les obligacions encareix el producte i cal sumar-hi costos addicionals.
L'Escola d'Hostaleria, que aprofite per dir que forma excel·lents professionals, porta setmanes sense matèria primera. Sense carn, sense bajoques, sense fesols, sense farina. Han de fer les pràctiques amb plastilina. Per què? Perquè la Generalitat no paga. Tampoc no paga al Centre els dos darrers quadrimestres de l'exercici 2011 (47.000€), i el vigent del 2012. El Conservatori Superior s'ha declarat en fallida i li deu a l'Elemental vora 2.300€.
Les escoles públiques i concertades porten setmanes sense cobrar les despeses de manteniment. Algunes concertades han començat a demanar diners a les famílies “mentre no pague la Generalitat”, algunes AMPES s'han ofert a portar fulls o llapisseres a col·legis públics per tal d'evitar que deixen de fer-se determinades activitats extraescolars. Activitats que han quedat en suspens, tot simplement, perquè la Conselleria no té un clau.
L'Ajuntament de Castelló està pagant interessos d'un préstec que va haver de demanar per pagar un estudi del TRAM, perquè la Conselleria li va dir que “cuando las ranas canten flamenco” ja li ho pagaria.
L'any 1974, Dario Fo va escriure l'obra teatral Non si paga, non si paga!, ací traduïda per a Bromera amb l'expressió que he manllevat per titular l'article. Ara i ací, potser caldria recordar aquell mal acudit que venia a dir: “els valencians són tots uns morosos”. Al que es replicava: “tots no, la Generalitat”.
26 de gener de 2012

Justícia només per a qui se la pot pagar « Tornant a casa

Gallardón i La Cantaora

Gallardón i La Cantaora

Hui ha parlat el nou i flamant ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, en la seua primera compareixença en el càrrec. I es nota que, encara que és nou amb això dels ministeris, no ho és en el tema de les reformes: ha portat el braç ben carregat de canvis per al Poder Judicial.

Adornat amb un nou mètode de tria del vocals del CGPJ, i amb un clar giny a la dreta més rància i a la jerarquia eclesiàstica amb la reforma de la llei de l’avortament, hi ha dos propostes que m’han cridat l’atenció bàsicament perquè atempten contra dos dels pilars principals de la justícia actual a Espanya.

Comencem per una de les característiques més importants d’un sistema de justícia: la universalitat d’este. Per a que siga just per a tots es pressuposa que independentment de la teua capacitat econòmica i estatus social has de rebre les mateixes facilitats i possibilitats d’atac i defensa. A la reforma que durà a terme el govern de Madrid hauràs d’abonar una quantitat important abans d’arribar a la segona instància del judici (que se te’n retorna si guanyes), fent gratuïta només la primera instància. Això és: si eres ric pots arribar fins al Constitucional si cap, però si eres pobre t’has de conformar només amb una oportunitat, amb el jutge del teu barri.

I no tornes, o millor no te'n vages

I no tornes, o millor no te'n vages

I l’altra reforma corca un altre dels pilars de la nostra justícia, que és el dret a la reinserció. El sistema actual accepta que independentment del delicte que has comés et pots reformar i re-integrar a la societat, i per això fixa una temps màxim per estar a la presó. A la reforma del senyor Gallardon trobem la institució d’una cadena perpètua revisable (sic), que en resum és que pots tirar-te tancat fins que la voluntat judicial (i política) de torn decidisca. És més, des del Govern central deixen clar que això només es gastarà en casos de gran alarma social; tenint en compte que per les nostres terres la gran alarma social no la creen els casos en sí, sinó la repercussió mediàtica que tinguen als canals de televisió es donarà la peculiaritat que la cadena perpètua només s’aplicarà les setmanes que Belén Estéban estiga de vacances, o no hi haja cap Boda Real.

En resum, que tenen contents als seus dient que els membres de ETA no tindran cap amnistia general (cosa que ara mateix tampoc cabria a la llei), els bisbes estaran calladets uns dies (fins que recorden que els mariques encara es poden casar) i sobre tot s’asseguren que siga més complicat que el cas dels trages de Camps torne a passar (perquè un jutge de primera instància no anirà tan lluny, veritat?).

Què penseu de tot això?, ens tirem al riu ja o esperem un ratet més?.

Els crèdits de les fotos, la de Gallardón i l’alcaldessa de València és de José Loaiza (cc-by) i la de la cadena rovellada de Elisabeth D’Orcy (cc-by-sa).

25 de gener de 2012

OBRIM EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA ALS GRUPS POLÍTICS « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Amb la voluntat que la futura ordenança que ha de regular la convivència a Vila-real siga fruit del major consens possible, el passat mes de desembre es va traslladar a les 25 associacions que formen part del Consell de Participació Ciutadana un document de treball per a aportar els seus propis suggeriments al document normatiu, a través d’una dinàmica que es va dur a terme a l’Espai Jove per tal de recollir les seues propostes. És important comptar sempre amb les aportacions i valoracions, tant dels veïns, associacions, com grups polítics, particularment en un document que pretén donar solucions als problemes actuals de la ciutadania

Per això, el passat 19 de gener, la regidoria de Participació Ciutadana va traslladar a totes les formacions amb representació en l’Ajuntament l’esborrany de la nova ordenança de convivència ciutadana en què treballem perquè tots els grups puguen valorar-la amb l’objectiu de buscar entre tots la millor normativa amb què dotar a la ciutat.

Així doncs, en la junta de portaveus celebrada dimecres passat a l’Ajuntament de Vila-real, la regidoria de Participació Ciutadana vam fer entrega als portaveus dels cinc grups polítics amb representació en el consistori de l’esborrany de l’ordenança, que donarà resposta a les noves necessitats sorgides en la ciutat i que no arreplega l’actual ordenança en vigor des de l’any 2007.

Algunes d’aquestes incorporacions son, per exemple, la regulació dels horaris dels casals de penyes fora dels períodes de festes patronals però, sobretot, una de les novetats més interessants que proposa el document, per al seu debat per part dels grups i els veïns, és la creació d’una Comissió Municipal per a la Convivència Ciutadana, que un cop aprovada s’encarregarà de comprovar el funcionament de la mateixa ordenança en el futur, amb l’objectiu de valorar-la o introduir la regulació de nous aspectes en benefici de la convivència a Vila-real.
23 de gener de 2012

NO DEIXES QUE ET RETALLEN « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Sota el lema “Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat. No deixes que et retallen”, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat a la societat valenciana a manifestar-se avui, 21 de gener, a partir de les 18:00 a València i Alacant i ja hi ha altres convocades per al dia 26. Per protestar contra els atacs a l'educació pública en forma de privatitzacions, retallades i manca de recursos educatius, cal que sortim al carrer.

La mobilització forma part de la campanya que la Plataforma per l'Ensenyament Públic promou des de 2008. Malauradament, totes les mancances que ve denunciant la Plataforma, com la reducció de professorat, de programes, de reforços, desdoblaments... junt a l'augment de ràtios i el tancament d'unitats, s'han vist agreujades amb les darreres retallades. Tot açò, produeix el col·lapse econòmic dels centres i l'educació valenciana. Segons la informació arreplegada als centres educatius, el deute que la Conselleria d'Educació manté amb ells ja supera els 10 milions d'euros.

Així, la protesta aplega quan la situació als instituts públics del País Valencià és insostenible. El Consell encara no ha fet efectiva la partida per a les despeses de funcionament que s'havia d'haver abonat per al mes de desembre i s’ha aplegat al punt en que els centres han de dosificar al màxim la calefacció o, fins i tot, als talls de corrent per no pagar les factures. Com és el cas d’Almassora, on diversos estudiants entre els que es troba el company del BLOC Jove, Edu del Salto, han encetat l’anomenada “Revolta de les Mantes”. El fet s’ha produït a l’expulsar de forma injusta a l’estudiant Fran Tejedor per fer una fotografia als seus companys embolicats amb mantes perquè passaven fred, ja que la Generalitat no paga les factures i han d’apagar les calefaccions.

Per tot això plegat, la Plataforma exigeix depuració de responsabilitats al Consell i a la Conselleria i adverteix que qualsevol retallada en educació és una retallada al nostre futur i a la eixida de la situació actual.

Les dos manifestacions eixiran a partir de les 18:00, des de la plaça de Sant Agustí, a València, i de l'IES Jorge Juan, a Alacant.
21 de gener de 2012

“UN PLA MALVAT” – Levente-EMV- 21.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


La crisi és una excusa perfecta per alimentar el discurs jacobí. Per segon colp des de la transició, autoritzades i destacades veus del PP i el PSOE plantegen organitzadament la possibilitat de que les autonomies retornen competències al govern central, en un procés d’involució democràtica. UPyD apunta i PP executa, mentre PSOE bascula entre el desconcert i l’acceptació.
Durant la transició, ho he recordat en algun article, en alguns territoris es reclamava “libertad y amnistía”, mentre que altres exigíem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. No és gens banal la diferència. Però hi ha qui va pensar que per tal d’apaivagar les expectatives nacionals d’alguns, calia posar en marxa allò del “café para todos”, és a dir, incentivar artificialment l’autonomisme de territoris que mai l’havien imaginat, desitjat o reclamat (Madrid com a paradigma), per tal d’unificar a la baixa la vocació nacional d’algunes reivindicacions.  
Però no els va funcionar com esperaven. Ni Catalunya, ni Euskadi, ni Galícia, ni prou endarrere el propi País Valencià, van afluixar en les seues reivindicacions. I en paral·lel, no pocs socialistes i populars van descobrir en el poder autonòmic una plataforma de fer carrera dins el partit, les baronies. Els barons ho volien tot, fins arribar al paroxisme d’aquella “clàusula Camps” de patètica memòria jurídica, que venia a dir: “jo no és que vulga res en especial, però si algú té alguna cosa jo en vull un, o dos si en són xicotets”. 
Fracassada la via legal, intentada pels socialistes amb la LOAPA, els populars, més espavilats, han ordit un pla més complex. I m’hi jugaria les comissions d’Urdangarin, que darrera hi ha la FAES. Puc imaginar un informe documentadíssim, molt ben travat, ben construït, que respon a la pregunta: “Què hem de fer per fer fracassar l’Estat de les Autonomies”? I entre d’altres coses diu: “territorialitzar els sistemes de salut”. 
Qualsevol expert, i en FAES n’hi ha de totes les disciplines, dirà que un sistema sanitari no pot reeixir amb menys de dos milions d’habitants/usuaris. Per tant, si parlem d’un sistema de salut propi, el de Castella La Manxa, inviable, el de Castella-Lleó al límit, Extremadura inviable, Astúries, Cantàbria, inviables.  No cal seguir. I com a sobre, com passa en el cas valencià, junt a les competències es transferia el dèficit... fracàs garantit.
Durant uns anys, eren pocs els territoris amb sistemes propis, i quedaven la resta en un sistema comú. Però va ser precisament el President Aznar qui va transferir a tothom la sanitat, conscient que era insostenible. Per tant, no és descabellat pensar que formava part d’un pla. Pèrfid pla perfectament executat amb l’ajut de la incompetència o maldat gestora de molts populars com Camps o Matas, i d’alguns socialistes com Barreda per exemple.
Així s’escriu la història. Mala fe, perversitat, premeditació, incompetència gestora, i un execució suau i perllongada en el temps, tot esperant l’esclafit. 
I vet ací, que la crisi ha servit en safata de plata l’escenari imaginat per a que Rajoy pose en marxa la força centrípeta. Així s’escriu la història. 
20 de gener de 2012

ENCETEM LA QUARTA EDICIÓ DEL ROCK PENAT A MONCOFA « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Per quart any consecutiu, l’aposta decidida del BLOC JOVE pels artistes de les nostres comarques, el suport als joves creadors i la promoció de l’ús social del valencià continuen endavant i es fan visibles als escenaris, ara a Moncofa amb l’inicií de la Fase Presencial del IV Concurs-Festival Rock Penat.

Cal recordar que en aquesta Quarta Edició, en la que competeixen formacions procedents del conjunt de les comarques de Castelló, tindrem tres eliminatòries, a Nules, Moncofa, Almassora i la final del concurs a Vila-real. El guanyador podrà elegir entre un premi econòmic de 750€ o una gravació d’estudi. A banda, el guardó també inclou la contractació per a participar a la XII edició del BLOC ROCK (Concert de Magdalena del BLOC JOVE) i la participació en la X edició de l’Aplec de la Plana amb els millors grups del panorama musical en valencià. A més, i per no perdre el sentit original de la primera edició, es dotarà el concurs amb una altre premi de 250€ per al millor grup o solista provinent de Vila-real.

Així doncs, avui divendres, 20 de gener, a partir de les 23:30, al Polifuncional de Moncofa (Av. de la Diputació, s/n), tindrà lloc la primera de les eliminatòries, on participaran:

Ulls Rojos
Skandinat
Gotcha

L’entrada serà gratuïta i la barra a preus populars, a més, tots els beneficis obtinguts es destinaran a benefici d’una ong reconeguda per la seua important tasca en la lluita contra el càncer, com és l’AECC(Associació Espanyola Contra el Càncer), a la que aprofitem des del BLOC JOVE per agrair la seua col·laboració.
20 de gener de 2012

“LES CREÏLLES SIDERALS” – Mediterráneo – 19.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Sorprén que la premsa no s’haja fet més ressò de la insòlita troballa a París estos darrers dies de l’XI Centúria de les Profecies de Nostredamus. M’interessa subratllar unes quartetes que fan referència a “Castàlia”. 
“Sobre la metàl·lica femella de la mar, un llamp caurà. El plateret volador de mans multicolors, enviarà el senyal. Donarà vida a totes les creïlles panxudes que habiten el burg. El gran aconseguidor que no veu vols, dirigirà la revolta. Les mans alliberaran els coloms. I aquets ho esquitaran tot de mil colors. Finalment, els habitants seran sotmesos al nou ordre”.
Els experts en l’encriptat llenguatge de Michel de Notre Dame, no han dubtat en identificar el nostre Castelló amb l’esmentada Castàlia. I la resta ja vingué tot rodat.
La metàl·lica femella és la primera obra que Ripollés aconseguí vendre a la ciutat, per cert, en època socialista. Està al costat del planetari (res no és casual) i ben mirat ben bé podria ser un parallamps. Sobre el plateret volador hi ha pocs dubtes, fa referència a allò que ens van vendre com un sol, i que està custodiat per les creïlles dites “menador” i “filador”. L’exèrcit que segons la profecia cobraria vida, està disseminat per la ciutat, des del que porta llibres al cap i sembla esperar (com tothom d’altra banda) que arribe el TRAM a la Plaça el Rei; fins al Sol que s’arrapa a un edifici, la font apagada, l’hospital, o les vaques amb un paelló al cap (ara sabem que probablement són parabòliques), etc. “El gran aconseguidor” és la gegant i caríssima creïlla instal·lada a l’aeroport (possiblement la base on aterraran altres creïlles siderals per dominar-nos). Les mans que alliberaran els coloms és obvi que fa referència a la mastodòntica escultura de l’entrada a la ciutat venint de València. 
Segons Nostradamus totes les escultures de Ripollés podrien formar part d’una antiquíssima estratègia alienígena per dominar Castelló i sotmetre’ls als dictats del nou ordre. L’estratègia compta amb la complicitat dels “residents”, alguns dels més populars habitants de la Plana que han estat preparant el camí per una invasió que ja ha començat. 
(Este article està basat en fets reals.)
18 de gener de 2012

“ENDERROCANT L’ESTAT DE BENESTAR” Diari de Benicàssim i La Plana al dia- 16.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Segons el sociòleg T. H. Marshall, l’estat de benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Estos serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones queden desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Marshall deia que es tractava d’una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme.
Doncs sembla que l’estat de benestar està en ple enderroc. 
Vegem-ho. El sistema democràtic, tal com el coneixem, i l’havíem concebut a casa nostra, està en qüestió. Com a poc, es somouen els seues pilars fonamentals. El descrèdit d’allò que alguns anomenen classe política és evident i creix a ulls vista. I sent cert que els putrefactes del món de la política, els bandits, els estafadors, els aprofitats, els malfainers, els lladres i els poca-solta en són una minoria, és tristament comprensible que la gent prenga el tot per la part. Està en qüestió el sistema electoral. Hui més que mai, creix el crit estrident d’aquells que des de fa anys reclamem un sistema de representació més just, que no afavorisca el bipartidisme (pas previ del partit únic). És qüestiona el model.
I pel que fa al benestar... L’ensenyament públic, que havia de tenir vocació i condició d’universalitat i qualitat, està rebent el més dur atac en dècades. L’atac frontal d’un partit, el popular, que ha fet pública i deshonrosa confessió de la seua voluntat de que l’educació privada iguale en nombre de places de la pública. I ho pretén per la via d’ofegar esta darrera, de rebentar les ràtios, de deixar els centres sense personal suficient, de retardar els pagaments, de permetre que es deterioren els edificis, de no construir-ne els suficients. Passa el mateix per la sanitat. L’Hospital de la Vall promés i jurat, no es farà, i si s’acaba fent serà privat. L’hospital Gran Via continua buit, mentre les institucions retallen les ajudes a qui presta els serveis a, afectats de fibromiàlgia, esclerosi múltiple, o malalts mentals o amb Alzheimer, entre d’altres. L’Hospital Provincial ha d’enviar malalts oncològics a casa, sense el tractament, perquè la Generalitat no paga la medicació. Retallen els sous del personal sanitari, les farmàcies tanquen perquè no cobren, les urgències redueixen el seu horari, tanquen llits hospitalaris...
Abarateixen l’acomiadament, i endureixen les condicions per accedir a subsidis de desocupació. Allarguen l’edat de jubilació, al mateix temps que es retarda la d’incorporació al mercat laboral, per manca d’oferta. Als funcionaris ja els hi han reduït les prestacions per incapacitat i malaltia; i darrera dels funcionaris anem la resta.
Severament qüestionada la democràcia (no com sistema, sinó el sistema de la nostra), en evident retrocés el benestar; dels tres puntals del sistema, només queda el capitalisme.
I el capitalisme té una excel·lent salut. Una de les principals premisses del sistema és crear pobresa, perquè sobre la pobresa d’uns s’edifica el sistema. I hui hi ha més pobres que fa 5, 10 ó 15 anys. Mentre, les grans corporacions financeres presenten uns beneficis superiors als de fa 15, 10 o 5 anys. 
Estat de benestar és un traducció del concepte anglés de Welfare State, que va naixer per comparació amb el terme alemany de Warfare state (estat de guerra). Doncs bé, o plantegem una batalla intel·lectual, ideològica i moral, o les generacions futures viuran com ens explicava la iaia que vivien en la postguerra, quan va nàixer el sistema que estan enderrocant. 
16 de gener de 2012

“ALLÒ QUE FABRA HAURÍA DE FER” – Levante-EMV- 14.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Quan les altes instàncies populars de Madrid van decidir que el President de la Generalitat Valenciana havia de ser Alberto Fabra, en pocs dies vaig rebre prous telefonades i correus demanant-me informació sobre ell. Des de l’Executiva Nacional del meu propi partit, passant per polítics catalans que volien saber com podia afectar les relacions València-Catalunya i, molt singularment, de mitjans de comunicació dels veïns de dalt. No perquè jo siga un fi analista, que no ho sóc; ni per que siga un reputat fabròleg, que ni ganes; simplement, perquè he treballat vuit anys al mateix Ajuntament que l’actual President. Conec a Fabra des d’abans que ni ell ni jo fórem càrrecs electes, i amb ell he debatut durant anys sent ell portaveu popular i jo portaveu adjunt nacionalista. El conec com a Regidor d’Urbanisme i com a Alcalde. 
A tothom que em va preguntar li vaig contestar el mateix. Alguns apunts de perfil humà, adobats amb alguna anècdota il·lustrativa; i, sobretot, vaig dir que políticament era un diesel. Lluny de la imatge que alguns tenen d’ell, jo mai no he cregut que Fabra siga un titella sense caràcter, un pusil·lànime. He vist actuacions de Fabra de molt a prop i en diferents àmbits, oficials i més informals. I Fabra escolta, pren decisions, i després les executa. Amb fermesa. 
És cert que ara Fabra és hostatge de qui l’ha triat, que no és el poble valencià sinó l’executiva espanyola del PP. Però això li dóna també una tranquil·litat en els moviments que considere que ha de fer. Tota esta prescindible introducció, és per dir que està cometent un greu error.
Miren, la responsabilitat del desastre econòmic del nostre país és dual. D’una banda el deficient finançament pactat per PP i PSOE, i d’altra l’enfollida (i ja vorem si no també delictiva) acció de govern del PP. No de Camps, sinó del PP. No només dels anteriors Consellers, sinó també dels actuals qui majoritàriament formaven part dels cercles de decisió de l’anterior Consell. Però Fabra té una oportunitat d’or de carregar les culpes a qui mai no va ser honorable. Un Camps abandonat per quasi tots els seus, que mostra la cara més patètica d’un home moralment destruït per la seua pròpia inconsistència ètica i personal.
Fabra hauria d’eixir a Canal 9 i fer una intervenció solemne des del seu despatx, amb bandera i tota la parafernàlia. I hauria de dir: “valencianes, valencians, en nom del PP demane disculpes”, i aleshores explicar que en els darrers anys, des del seu partit s’han comés abusos, errors greus, s’havia encetat una línia de govern erràtica i insostenible, i que eixa és la raó per la que el propi partit ha reaccionat, fent els canvis necessaris. Tant en les persones com en les polítiques. No cal que diga el que (em consta) pensa de Camps, no cal ni que el nomene. Només cal que diga que ell està ací, amb el seu partit, per corregir el que aquells que s’havien apoderat del projecte popular havien fet els darrers anys.
Rajoy l’aplaudiria amb les orelles. Diria: “veuen vostés? El PP és un partit capaç d’extirpar tumors i regenerar-se. Per això vaig fer dimitir a Camps i he triat a Fabra”.
I la societat, que malauradament té una capacitat d’anàlisi endormiscada, i una tendència a oblidar molt acusada, li compraria ulls clucs el discurs a Fabra. I este, passaria de ser un “Comunity manager” imposat pel partit, contra el propi partit, a l’exemple espanyol de la regeneració política popular. El campió de l’ètica, del rigor, de la seriositat. Una aposta de futur. Un exemple.
Però Fabra no ho farà, convertint-se així, en còmplice. 
13 de gener de 2012

12 DE GENER DE 1706 – 12 DE GENER DE 2012 « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Gràcies a la col·laboració entre les regidories de Joventut, Normalització Lingüística i Tradicions, Acció Cultural del País Valencià i Socarrats, commemorarem demà dijous, 12 de gener, la Crema i saqueig de Vila-real durant la Guerra de Successió. Tot just el mateix dia que es compliran 306 anys d’aquest fet serà el primer en que l’Ajuntament de Vila-real participe activa i oficialment d’aquestos actes que reivindiquen la memòria d’uns fets que es van produir a Vila-real l’any 1706, a les mans de l'exèrcit borbònic durant la Guerra de Successió. Però, sobretot, hem de donar les gràcies a les dos associacions, Acció Cultural i Socarrats, que porten 17 anys fent un esforç per donar-li la dignitat que es mereixen a uns fets que massa a sovint han passat desapercebuts o han estat amagats de la història del nostre poble.

Així, el mateix dijous 12 de gener, dia en el que van perdre la vida 253 vila-realencs, un 10% de la població de l’època, s’ha preparat una conferència sobre la Crema de Vila-real, a càrrec de Pablo Valle i Cristian Pardo en el Espai Jove a les 19,00hores. Posteriorment, a les 20,30 hores, en el Teatre Els XIII, tindrà lloc el concert gratuït del cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, que ens presentarà el seu nou disc.

Serà el dia 13 de gener quan una marxa cívica recorrerà els principals carrers de la ciutat des del Casal Jaume I fins a la Torre Motxa, símbol de la resistència i defensa dels Furs i llibertats valencianes. Allí mateix, intervindrà l'historiador Vicent Gil qui donarà noves informacions sobre la crema i la posterior repressió de la població i també parlarà Vicent Goterris, en nom de les associacions. Tant l'Ajuntament com Socarrats i Acció Cultural faran lliurament d'una corona de llorer en la Torre Motxa en commemoració dels fets del 12 de gener de 1706.
11 de gener de 2012

“EL BADULAKE” – Mediterráneo – 12.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


De fa anys, el PP local ens vol vendre allò de La Ciudad de las Lenguas com una aposta segura pel turisme idiomàtic. La veritat és que fins ara no ha estat més que una estafa política i també econòmica. És res. És i ha estat un abeurador econòmic per un grup selecte d’amics de la casa, capitanejat per l’anterior alcalde, bé, l’anterior de l’anterior.
Anys i anys de sous, de projectes, d’anuncis de la vacuïtat més absoluta, de canvis de Conselleria, de promeses incomplertes, de terminis vulnerats... Cap suport de cap institució educativa, ni l’Institut Cervantes, ni universitat alguna. Cap pla de negoci explicat en seu parlamentària. Res. Res de res de res, més enllà de la nòmina dels nominats. I tot perquè els xinesos vindran a Castelló per milers, ens diuen, a aprendre castellà. Obviant que és més econòmic anar a Perú, Argentina o Xile, que estan igual de prop o de lluny de la Xina. I també fa sol i tenen platja.
Ara surt l’alcalde que va substituir a l’alcalde que va substituir a l’alcalde que marxà a La Ciudad de las Lenguas i diu que més que espanyol s’estudiarà xinés i “indi”. És fascinant!
Em puc imaginar el Cap de Personal de General Motors explicant al Consell d’Administració que, si volen guanyar quota de mercat a la Xina, els seues quadres dirigents han d’aprendre xinés mandarí. I que el lloc ideal no és Xina, sinó el Grau de Castelló, a Europa. I el Consell aplaudirà l’ocurrència. O el que és millor, els BP Oil decidiran que per guanyar quota a la Índia han de vindre a estudiar al Grau.
En fi, que aquell projecte per a que la gent de tot el món vingués a estudiar castellà ací, ara s’ha reconvertit en l’acadèmia d’idiomes més cara del món, per a què els d’ací estudiem per a marxar allà. Perquè... siguem seriosos, qui ha de vindre a Castelló a estudiar assamès, bengalí, bodo, dogri, gujarati, hindi, canarès, caixmiri, konkani, maithili, malaiàlam, manipuri, marathi, hepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu o urdú que són les llengües oficials de la India? Perqué l’“indi” no és cap idioma, algú li ho hauria de dir a l’alcalde.
Qui dissenya tot això? El mateix que l’aeroport?
11 de gener de 2012

ENCETEM L’ANY AMB UNA PROGRAMACIÓ ANTICRISI « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

La programació de Joventut per a gener i febrer inclourà cursos formatius i tallers amb l’objectiu d’ajudar als joves de Vila-real a buscar feina, fer currículums, afrontar entrevistes de treball o a trobar vivenda, amb la intenció de donar solucions per als adolescents i fer més fàcil la seua difícil situació econòmica. Som conscients de l’alt índex d’atur entre els joves i que es tracta del col·lectiu que més està patint la crisi, per això, a partir de les demandes juvenils, hem elaborat aquesta programació per al primer tram de l’any.

A més, també s’han programat cursos homologats per organismes oficials, que poden donar peu a eixides laborals, com el curs de Monitor de Menjador Escolar. També s’han organitzat xerrades a càrrec del grup Ceprovisa per informar als joves sobre les Vivendes de Protecció Oficial de lloguer amb possibilitat de compra, les subvencions existents o les possibilitats de fiançament per adquirir una primera vivenda. Per a fer més fàcil la costa de gener s’han preparat cursos d’economia domèstica per aprendre a gestionar millor i traure el màxim profit al nostre pressupost. A més, també es realitzarà un taller per a reciclar aquelles peces de roba que fa temps que tenim en l’armari i no les utilitzem i un curs de customizació d’objectes per reaprofitar els regals de Reis i anar a la moda estalviant diners. En el mateix sentit, organitzarem una actuació teatral amb el títol Crisis, What Crisis?

Pel que fa a febrer, encara que per als valencians el dia dels enamorats és el dia de Sant Dionís o el de la Mocadorà, també s’ha de tindre present que comercialment se celebra el Dia dels Enamorats. Per aquest motiu s’han organitzat tallers on aprendre els millors trucs per a triomfar en un sopar romàntic, així com els pentinats o maquillatges per a una nit especial. Però, sobretot, el rerefons seran els consells per a adquirir confiança, enfortir l’autoestima i la pròpia personalitat, així com ajudar a previndre trastorns alimentaris o psicològics, com l’anorèxia o la bulímia que afecten, sobretot, als adolescents i preadolescents.

Cal recordar que sota el lema, El joves som els protagonistes, cada programació està representada per un jove de Vila-real que participa dels cursos organitzats per la regidoria de Joventut. En aquesta ocasió, Carmen Balaguer, una promesa del teatre és la imatge visible que representa a l’Espai Jove.
10 de gener de 2012

REACTIVEM UN CONSELL DE PARTICIPACIÓ QUE COMENÇARÀ L’ANY AMB NOU REGLAMENT « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

El Consell de Participació Ciutadana es va reunir a Vila-real el passat 28 de desembre, per primera vegada en dos anys i amb una composició completament renovada per a donar veu a les associacions i entitats locals en la gestió municipal. Finalment, han sigut 25 les associacions que s’han interessat a participar en la vida municipal a través d’aquest mecanisme, xifra que suposa un notable increment respecte a les 20 entitats representades en l’anterior Consell de Participació Ciutadana. A aquestes 25 organitzacions cal afegir la representació del Consell Escolar Municipal i un representant per cada un dels cinc grups amb presència en el Ple de l’Ajuntament.

Per no perdre més temps, vam aprofitar la reunió constitutiva del nou Consell per posar sobre la taula els primers deures per a estes festes: elaborar un nou reglament de funcionament intern que permeta donar flexibilitat i eficàcia a les reunions de Participació Ciutadana per a garantir la incorporació de la veu ciutadana a la gestió municipal, que done resposta a les necessitats d’avui en dia i permeta agilitzar les convocatòries de les reunions de l’organisme. Un altre dels punts que volen incloure’s en aquest reglament es refereix al quòrum requerit per a la celebració de les reunions perquè obtinguen sempre caràcter vinculant, així com la incorporació de mecanismes que permeten donar veu a entitats o particulars que, encara que no formen part del Consell de Participació, tinguen idees o suggeriments per a aportar i que puguen ser interessants per al debat dins de l’organisme.

Per a l’elaboració d’aquest reglament es comptarà amb la participació de totes les associacions que vulguen implicar-s’hi, ja que des de la sessió constitutiva del Consell, fins el dia 15 de gener, podran inscriure’s en la convocatòria d’una Comissió especial per a l’elaboració del reglament intern. Confiem que la convocatòria d’aquest grup de debat atraga a les associacions locals per a tindre enllestit l’esborrany del reglament cara al pròxima reunió del Consell de Participació Ciutadana, que tindrà lloc a principis de 2012.
8 de gener de 2012

EL DIA DE REIS I LES CASQUES DEL TIRORÍ « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

En aquestos dies de festes, tradició i consumisme, quan apleguen el Prego, la Cavalcada de Reis i tota la gran tasca realitzada a Vila-real per la Joventut Antoniana, si la crisi ho permet, apleguen els regals i el carbó per als que no s’han portat bé. És, aleshores, quan ens trobem amb un dels moments més nostrats, almenys ací, a Vila-real, que és quan des dels xicotets als més grans canten el Tirorí.

Tirorí, tirorí,
Senyor Rei, jo estic ací,
palla i garrofes
tot per al seu rossí,
casques i avellanes,
tot per a mi.

Tothom tenim clar que és la palla, les garrofes, els rossins i les avellanes però hi ha un ingredient que a alguns de nosaltres se’ns escapa d’aquesta equació. Potser, per als més joves de Vila-real o els que no entenem de pastisseria se’ns escapa una paraula. Què son les casques?

Doncs, son unes pastes nadalenques valencianes, típiques de Reis. Però, per als qui tingueu interès per la cuina o vulgueu aprofitar el dia de Reis per a recuperar tradicions ací vos deixe una recepta per provar-ho a casa, amb els següents ingredients:

1 Ou
Ametlla mòlta: 500g
Pasta de moniato: 500g
Sucre: 500g
Sucre Glass: 100 g
Canella mòlta
Ratlladura de llima

Amb un casset es calfa mig got d'aigua i es diluïx el sucre, removent contínuament. Retirem del foc i afegim ametlla mòlta, canella i ratlladura de llima, tot removent fins aconseguir fer la pasta de massapà i amb ella fem dos boles iguals.

Aplanem una sobre paper antiadherent, amb un got li fem un forat al centre i repartim la crema de moniato a sobre. Repetim l'operació amb l'altra bola de massapà i la col·loquem damunt de la primera, tancant totes les vores en forma de rosca. S’escalfa el forn prèviament a 180º i es deixa daurar 20 minuts.

Muntem la clara a punt de neu i afegim el sucre Glass com si de merenga es tractara. Un cop es treu la pasta i es refreda, ho coronem amb la merenga.

Espere que gaudiu de les casques i que els Reis us deixen moltes coses, si vos heu portat bé!
6 de gener de 2012

“MENTIDES I CINTES DE VIDEO” – Levante-EMV – 07-01-12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Fa no tants anys, per saber qui era el polític amb menys memòria, el més falsari, el qui canviava més aviat d’opinió, aquell que feia, en quant podia, tot just el contrari del que havia promés fer, calia escabussar-se a les hemeroteques, i vulgues que no era una feinada i donava mandra.
Alegria! Hui no cal res de tot això. La senyora internet ho sap tot. Qualsevol cercador de la xarxa et troba en fraccions de segon un munt d’entrades que et donen (o et lleven) la raó. Hui trobar declaracions contradictòries dels principals dirigents polítics és ràpid i senzill. I està a l’abast de tothom. Tant és així, que sovint no cal ni molestar-se en fer personalment la recerca, serà suficient en connectar-se a alguna de les xarxes socials, i els nostres amics, o seguidors, segur que ja han fet la feina.
Rajoy per exemple. No sé si el recorden. És un senyor amb barba del que recentment hem sabut que de jove li van haver de fer una cara nova (segons el seu cirurgià amb èxit, qüestió de gustos), que malgrat que ningú no ha vist des de fa més d’una setmana, és el President del Govern de totes les Espanyes. 
Este bon home i González Pons (per cert, els hi passa a vostés com a mi, què no el troben a faltar gens ni miqueta?) i Saénz de Santamaria i totes les veus del PP es van passar dos anys dient que pujar els impostos era contraproduent, i afectaria negativament a l’economia. Doncs bé, la primera decisió del govern presidit pel desaparegut Rajoy va ser augmentar la pressió fiscal d’una manera dràstica. Mític és el video que roda per la xarxa, on la Vicepresidenta Soraya Saénz intenta justificar les raons de la pujada amb l’herència rebuda i afirmant que és temporal. Mític perquè algú ha tingut la paciència de fer-lo coincidir amb un episodi dels Simpson, on Lisa, la filla, és triada Presidenta dels EUA i diu exactament el mateix. El mateix. I si m’apuren, amb la mateixa cara i tot.
Que Rajoy i els seus han mentit és una obvietat tal, que l’intent de justificació per part de la tropa popular, resulta tan esgarrifós com patètic. I parlant de patetisme...vinguem al País Valencià.
No fa ni cinc setmanes Enric Morera, Síndic de Compromís va preguntar a Alberto Fabra “el rescatado”, si pensava retallar els sous dels funcionaris. I Fabra negà. Negà i negà. Només li faltava dir “yo también me pago mis trajes”. I el mateix dia que el Govern Central anunciava la segona tongada de retalls, el Consell de Fabra, anunciava més increment d’impostos i retallades de drets laborals (contra els funcionaris, i per tant, contra la qualitat dels serveis públics). 
Els de Rajoy es justifiquen en l’herència rebuda, però...i Fabra? Hagués estat bé que el President Fabra hagués tingut el valor d’explicar que estes mesures (i les que falten per anunciar) són també la conseqüència de l’herència rebuda. L’herència d’un Partit Popular que ha estat durant 16 anys governant el nostre país. Creant empreses fantasmes, inútils i trufades d’incompetents als consells d’administració. Amb una política de “grandes eventos” que ens ha arruïnat a canvi de no aportar absolutament res a l’economia del país. Res. Ni turisme, ni teixit cultural, ni industrial, ni res de res de res. 
Ara Fabra vol fer reformes. Bé està, però és necessari un minut de valentia, cal que isca a dir que els seus ens han enganyat, robat i arruïnat. Cas contrari assumirà idèntiques responsabilitats, serà còmplice. 
En fi, que tothom diu que el 2012 serà un any difícil. Molt difícil. I jo estic tot simplement acollonat pensant que l’any que ve, acaba en 13.
6 de gener de 2012

“LA NIT DE REIS”- Mediterráneo – 05.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Segons la tradició, esta nit vindran els Reis d’Orient i duran regals als més menuts de la casa, a condició de que hagen fet bondat al llarg de tot l’any, cas contrari, carbó. Este costum s’arrela al que diu el Nou Testament, segons el qual uns mags van portar regals a Jesús, tot seguint un estel. Bonic!
A l’Evangeli de Sant Mateu, que és l’únic llibre bíblic que en parla, tots tres serien sacerdots zoroastrians. Que tot siga dit, degueren ser uns sacerdots amb crisi de fe, si van anar a rebre com nou déu a un diferent al que servien. 
El cas és que en la iconografia religiosa i popular van anar prenent les actuals formes (reis, mags, savis i astròlegs) i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.
Els cristians siríacs anomenen els reis: Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d'origen persa. L'església etiòpica els anomena: Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma. A Occident els noms s’assentaren al segle VII en llatí, i donaren la traducció valenciana de Melcior, Gaspar i Baltasar.
Dit això (i ara si hi ha menors per ací, que vagen a jugar fora) els Reis són els pares. O per algú els sogres i bé que se n’aprofita el galtes! Dic això, perquè demà de matí, quan els menuts troben al balcó els regals, estaran molt contents amb independència de qui els haja pagat. Però si la satisfacció ve adobada per un tremolor de cames i un neguit de difícil contenció, és precisament perquè hem creat una il·lusió, i això és un valor afegit.
D’esta crisi no ens trauran els Reis, sembla que ni a Urdangarin, sinó nosaltres. Pagarem nosaltres les factures. Totes. Però la cosa ja és prou fotuda i pinta prou malament, com per pasar-nos el dia dient que els Reis són els pares.
Hem de fer un esforç per reil·lusionar-nos, com si tornarem a ser menuts, entre d’altres coses perquè l’optimisme ajuda realment a eixir  de la crisi. El pessimisme, les cares llargues, el “no hi ha res a fer”, l’aprofundeix. És possible que demà no tinguem més que encens i mirra, l’arribada de l’or tardarà. Però vindrà. 
I tant se val com es diguen els Reis, el que importa és creure-hi.
5 de gener de 2012

BONES FESTES I VENTURÓS ANY NOU « EL BLOC DE XAVI OCHANDO

Com ve sent habitual, des del BLOC i des del BLOC JOVE de Vila-real vos enviem les nostres felicitacions i els nostres millors desitjos per aquestes festes i l’any nou que anem a encetar. Però també és molt important mirar enrere per recordar tota aquesta la feina que hem fet durant els últims mesos, fet que hem de prendre com a referència per treballar encara més i millor en un any 2012, en el qual ens esperem molts reptes nous però esperem que amb esforç i el treball conjunt amb la societat vila-realenca siga venturós per tothom.

Per això, el BLOC JOVE ens ha preparat un vídeo molt especial que podeu trobar en la següent adreça: http://www.youtube.com/watch?v=r0GHAr7Fmi0

Personalment, ara o en qualsevol altre moment de l’any, però especialment en aquestes dates, us desitge sincerament a tots i a totes que passeu unes bones festes en companyia d’aquells qui més estimeu i vos estimen i que l’any nou ens porte a tothom força per afrontar les dificultats i esperança per a trobar la felicitat.
31 de desembre de 2011