“JO NO EM DISCULPARÉ”- Levante-EMV – 28.01.12 « Nomdedéu: "Confieu en mi, jo confie en vosaltres"


Finalment el jurat popular declarava ahir al Molt Honorable President Camps com a no culpable del delicte de suborn (la causa dels trages pels mitjans de comunicació) del que se li acusava. No vaig a entrar en si el jurat es va equivocar o no com altres diuen, ja que al cap i a la fi van fer la seua faena de forma molt correcta. Tampoc vaig a entrar en si és just un sistema judicial on se’ls dona a ciutadans més qualitat per vore la veritat que a un jutge amb els seus estudis de la llei i els seus anys d’experiència.
El resum de tot és que Francisco Camps és innocent de rebre regals pel seu càrrec, tal com ell sempre ha afirmat. Però per desgràcia rebre un parell de desenes de milers d’euros en roba no és el pitjor que ha fet (o que no ha fet) el President en el seu càrrec. Ens ha deixat una Generalitat arruïnada, endeutada fins a nivells catastròfics, on ja no es pot pagar ni als proveïdors.
No va ser culpa només d’ell: tot va començar amb el President Zaplana (àlies El Faraó) que li va deixar una herència de gran obres i promeses d’un futur daurat per a la nostra comunitat (sic). A partir d’això, el President Camps no només va continuar amb la despesa en grans projectes, sinó que conjuntament amb l’alcaldessa de València Rita Barberà es van inventar la política dels Grans Saraos (Copa de l’Amèrica, visita del Papa, Fórmula 1, Volvo Ocean Race…) per acabar d’arruïnar els comptes públics.
Bé, ara mateix hi ha una gran quantitat d’entitats que no poden pagar els seus proveïdors, quina diferència hi ha amb el legat de Camps?. Ací està la gran traïció del nostre President: no és que la Generalitat no haja ingressat el que li pertoca, sinó que hem gastat molt més del que ingressem. Deixant a banda que el nostre finançament autonòmic no és res de l’altre món, si tens pensat ingressar 10 et pots gastar 50 a base de crèdit en un moment puntual per a una necessitat o inversió específica. El que no és possible és fer això com a norma general, en totes les despeses i any rere any.
Com a conclusió: Molt Honorable President Camps, has sigut declarat innocent de suborn i respecte la decisió del jurat popular que t’ha jutjat, però per a mi eres culpable de la greu situació del nostre país. Per desgràcia això no és un delicte ni civil ni penal, però no tot el que és legal ha de ser moralment correcte.
Els crèdits de les fotos: les dos són de Pablo Ortega (cc-by-nc-nd).
La Diputació de Castelló ha rebut este mes onze sol·licituds d'assistència lletrada per part de l'Hospital Provincial. És a dir, que ens demanen, i la Diputació accepta, posar els advocats de la casa al servei de l'Hospital en les onze demandes que per impagament han estat interposades les darreres setmanes per diferents proveïdors, bàsicament de medicaments.Hui ha parlat el nou i flamant ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, en la seua primera compareixença en el càrrec. I es nota que, encara que és nou amb això dels ministeris, no ho és en el tema de les reformes: ha portat el braç ben carregat de canvis per al Poder Judicial.
Adornat amb un nou mètode de tria del vocals del CGPJ, i amb un clar giny a la dreta més rància i a la jerarquia eclesiàstica amb la reforma de la llei de l’avortament, hi ha dos propostes que m’han cridat l’atenció bàsicament perquè atempten contra dos dels pilars principals de la justícia actual a Espanya.
Comencem per una de les característiques més importants d’un sistema de justícia: la universalitat d’este. Per a que siga just per a tots es pressuposa que independentment de la teua capacitat econòmica i estatus social has de rebre les mateixes facilitats i possibilitats d’atac i defensa. A la reforma que durà a terme el govern de Madrid hauràs d’abonar una quantitat important abans d’arribar a la segona instància del judici (que se te’n retorna si guanyes), fent gratuïta només la primera instància. Això és: si eres ric pots arribar fins al Constitucional si cap, però si eres pobre t’has de conformar només amb una oportunitat, amb el jutge del teu barri.
I l’altra reforma corca un altre dels pilars de la nostra justícia, que és el dret a la reinserció. El sistema actual accepta que independentment del delicte que has comés et pots reformar i re-integrar a la societat, i per això fixa una temps màxim per estar a la presó. A la reforma del senyor Gallardon trobem la institució d’una cadena perpètua revisable (sic), que en resum és que pots tirar-te tancat fins que la voluntat judicial (i política) de torn decidisca. És més, des del Govern central deixen clar que això només es gastarà en casos de gran alarma social; tenint en compte que per les nostres terres la gran alarma social no la creen els casos en sí, sinó la repercussió mediàtica que tinguen als canals de televisió es donarà la peculiaritat que la cadena perpètua només s’aplicarà les setmanes que Belén Estéban estiga de vacances, o no hi haja cap Boda Real.
En resum, que tenen contents als seus dient que els membres de ETA no tindran cap amnistia general (cosa que ara mateix tampoc cabria a la llei), els bisbes estaran calladets uns dies (fins que recorden que els mariques encara es poden casar) i sobre tot s’asseguren que siga més complicat que el cas dels trages de Camps torne a passar (perquè un jutge de primera instància no anirà tan lluny, veritat?).
Què penseu de tot això?, ens tirem al riu ja o esperem un ratet més?.
Els crèdits de les fotos, la de Gallardón i l’alcaldessa de València és de José Loaiza (cc-by) i la de la cadena rovellada de Elisabeth D’Orcy (cc-by-sa).
Amb la voluntat que la futura ordenança que ha de regular la convivència a Vila-real siga fruit del major consens possible, el passat mes de desembre es va traslladar a les 25 associacions que formen part del Consell de Participació Ciutadana un document de treball per a aportar els seus propis suggeriments al document normatiu, a través d’una dinàmica que es va dur a terme a l’Espai Jove per tal de recollir les seues propostes. És important comptar sempre amb les aportacions i valoracions, tant dels veïns, associacions, com grups polítics, particularment en un document que pretén donar solucions als problemes actuals de la ciutadania
Sota el lema “Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat. No deixes que et retallen”, la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat a la societat valenciana a manifestar-se avui, 21 de gener, a partir de les 18:00 a València i Alacant i ja hi ha altres convocades per al dia 26. Per protestar contra els atacs a l'educació pública en forma de privatitzacions, retallades i manca de recursos educatius, cal que sortim al carrer.
La crisi és una excusa perfecta per alimentar el discurs jacobí. Per segon colp des de la transició, autoritzades i destacades veus del PP i el PSOE plantegen organitzadament la possibilitat de que les autonomies retornen competències al govern central, en un procés d’involució democràtica. UPyD apunta i PP executa, mentre PSOE bascula entre el desconcert i l’acceptació.
Per quart any consecutiu, l’aposta decidida del BLOC JOVE pels artistes de les nostres comarques, el suport als joves creadors i la promoció de l’ús social del valencià continuen endavant i es fan visibles als escenaris, ara a Moncofa amb l’inicií de la Fase Presencial del IV Concurs-Festival Rock Penat.
Segons el sociòleg T. H. Marshall, l’estat de benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Estos serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones queden desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Marshall deia que es tractava d’una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme.
Quan les altes instàncies populars de Madrid van decidir que el President de la Generalitat Valenciana havia de ser Alberto Fabra, en pocs dies vaig rebre prous telefonades i correus demanant-me informació sobre ell. Des de l’Executiva Nacional del meu propi partit, passant per polítics catalans que volien saber com podia afectar les relacions València-Catalunya i, molt singularment, de mitjans de comunicació dels veïns de dalt. No perquè jo siga un fi analista, que no ho sóc; ni per que siga un reputat fabròleg, que ni ganes; simplement, perquè he treballat vuit anys al mateix Ajuntament que l’actual President. Conec a Fabra des d’abans que ni ell ni jo fórem càrrecs electes, i amb ell he debatut durant anys sent ell portaveu popular i jo portaveu adjunt nacionalista. El conec com a Regidor d’Urbanisme i com a Alcalde.
Gràcies a la col·laboració entre les regidories de Joventut, Normalització Lingüística i Tradicions, Acció Cultural del País Valencià i Socarrats, commemorarem demà dijous, 12 de gener, la Crema i saqueig de Vila-real durant la Guerra de Successió. Tot just el mateix dia que es compliran 306 anys d’aquest fet serà el primer en que l’Ajuntament de Vila-real participe activa i oficialment d’aquestos actes que reivindiquen la memòria d’uns fets que es van produir a Vila-real l’any 1706, a les mans de l'exèrcit borbònic durant la Guerra de Successió. Però, sobretot, hem de donar les gràcies a les dos associacions, Acció Cultural i Socarrats, que porten 17 anys fent un esforç per donar-li la dignitat que es mereixen a uns fets que massa a sovint han passat desapercebuts o han estat amagats de la història del nostre poble.
El Consell de Participació Ciutadana es va reunir a Vila-real el passat 28 de desembre, per primera vegada en dos anys i amb una composició completament renovada per a donar veu a les associacions i entitats locals en la gestió municipal. Finalment, han sigut 25 les associacions que s’han interessat a participar en la vida municipal a través d’aquest mecanisme, xifra que suposa un notable increment respecte a les 20 entitats representades en l’anterior Consell de Participació Ciutadana. A aquestes 25 organitzacions cal afegir la representació del Consell Escolar Municipal i un representant per cada un dels cinc grups amb presència en el Ple de l’Ajuntament.
En aquestos dies de festes, tradició i consumisme, quan apleguen el Prego, la Cavalcada de Reis i tota la gran tasca realitzada a Vila-real per la Joventut Antoniana, si la crisi ho permet, apleguen els regals i el carbó per als que no s’han portat bé. És, aleshores, quan ens trobem amb un dels moments més nostrats, almenys ací, a Vila-real, que és quan des dels xicotets als més grans canten el Tirorí.
Fa no tants anys, per saber qui era el polític amb menys memòria, el més falsari, el qui canviava més aviat d’opinió, aquell que feia, en quant podia, tot just el contrari del que havia promés fer, calia escabussar-se a les hemeroteques, i vulgues que no era una feinada i donava mandra.
Els de Rajoy es justifiquen en l’herència rebuda, però...i Fabra? Hagués estat bé que el President Fabra hagués tingut el valor d’explicar que estes mesures (i les que falten per anunciar) són també la conseqüència de l’herència rebuda. L’herència d’un Partit Popular que ha estat durant 16 anys governant el nostre país. Creant empreses fantasmes, inútils i trufades d’incompetents als consells d’administració. Amb una política de “grandes eventos” que ens ha arruïnat a canvi de no aportar absolutament res a l’economia del país. Res. Ni turisme, ni teixit cultural, ni industrial, ni res de res de res.
Segons la tradició, esta nit vindran els Reis d’Orient i duran regals als més menuts de la casa, a condició de que hagen fet bondat al llarg de tot l’any, cas contrari, carbó. Este costum s’arrela al que diu el Nou Testament, segons el qual uns mags van portar regals a Jesús, tot seguint un estel. Bonic!
Com ve sent habitual, des del BLOC i des del BLOC JOVE de Vila-real vos enviem les nostres felicitacions i els nostres millors desitjos per aquestes festes i l’any nou que anem a encetar. Però també és molt important mirar enrere per recordar tota aquesta la feina que hem fet durant els últims mesos, fet que hem de prendre com a referència per treballar encara més i millor en un any 2012, en el qual ens esperem molts reptes nous però esperem que amb esforç i el treball conjunt amb la societat vila-realenca siga venturós per tothom.